Resultats de la cerca

Són ocells exòtics caminadors, de grans dimensions, que viuen a la selva d’Austràlia i de Nova Guinea i es caracteritzen per un casc corni que els adorna el cap i per potes robustes amb tres dits

Partint del simbolisme i d’ARodin, descobrí un camí propi dins una poètica parallela a la de Jan Preisler Més tard s’apropà a AMaillol i a ABourdelle Les seves figures femenines, generalment robustes, són portaveus d’una objectivitat i d’una forma sensual i espiritualitzada alhora Féu obres per encàrrecs oficials i treballs de decoració en obres arquitectòniques Conreà també el dibuix

Format a l’Acadèmia de Gant 1888-95 Formà part de la Segona Escola de Laethem-St-Martin 1904-09 L’expressionisme alemany i el pintor francès Le Fauconnier influïren sobre ell, que trobà el seu estil propi estilitzacions robustes, geometritzants i arcaïtzants de temes molt sovint camperols, que el fan aparèixer com un dels principals expressionistes belgues del seu temps al costat de Constant Permeke

La seva talla era la d’una pantera, amb un gran desenvolupament de les canines superiors Les extremitats eren més curtes i robustes que les dels lleons i panteres actuals, per la qual cosa tenia menys capacitat per a la cursa Presentava una àmplia distribució biogeogràfica per Europa i Àsia Desaparegué d’Europa durant el Plistocè inferior, tot i que persistí al continent asiàtic fins al Plistocè mitjà, fa uns 500 000 anys

L’espècie principal era el dodó Raphus cucullatus , que vivia a les illes Maurici Totes tres espècies assolien la mida d’un gall dindi, tenien el cos arrodonit i pesant, amb un feix de plomes a la cua, les potes grosses i robustes, les ales petites i poc aptes per al vol i el bec gros, corb i puntegut Foren víctimes de la depredació humana i dels animals domèstics, en ésser colonitzades aquelles illes pels holandesos

Tenen el bec curt i ganxut, les potes robustes, amb el dit extern unit al mitjà per una curta membrana, i fortes urpes a la base de cada dit Ocells solitaris i diürns, planen i són actius depredadors Nien en els espadats, els arbres o el sòl Els falcònids comprenen nombrosos gèneres i espècies, molts dels quals habiten als Països Catalans Pertanyen a aquesta família les àguiles , els aligots, els falcons , els esparvers, els milans , els astors i les arpelles

Els megateris atenyien uns 6 m de longitud i uns 3 d’alçada a la creu, i eren d’aspecte massís, pèl abundant i, per l’aspecte general de l’esquelet, probablement de moviments molt lents Les extremitats posteriors eren molt més robustes que les anteriors, i estaven proveïdes de grans ungles La cua era ampla i forta Eren de règim herbívor i visqueren durant el Plistocè a l’Amèrica Central i del Sud, contemporàniament a les primeres poblacions d’humans al continent americà

Aquesta especialització els ha dotat de considerables modificacions adaptatives, bàsicament en la dentadura, que presenta una gran reducció dels maxillars i les dues incisives superiors molt robustes i tallants, aptes a clavar-se a la pell d’animals grossos, i les canines també robustes i tallants el gènere Desmodus té 20 dents, i Diphylla en té 26 Els llavis, en aplicar-los sobre la ferida feta amb les dents, constitueixen una ventosa amb la qual xuclen la sang Nocturns i lucífugs, són preferentment troglòfils, bé que habiten també a les construccions abandonades o…

El cas més comú són els canvis entre modulacions amb constellacions tals, que una es pot entendre com a part de l’altra Una constellació amb molts punts permet transmissions ràpides i poc robustes davant de sorolls, mentre que una constellació de pocs punts té menys probabilitat d’error per un mateix nivell de soroll, però restringeix la velocitat de la transmissió bits per segon Quan el soroll és petit, s’utilitza la modulació amb una constellació de més punts, i quan el soroll augmenta, la modulació s’adapta a la de menys punts

Els amficiònids eren formes cosmopolites que sorgiren a l’Oligocè i es diversificaren durant el Miocè Es caracteritzaven per una reducció de les premolars i per unes canines i molars robustes i ben desenvolupades Presentaven un fort dimorfisme sexual, manifest en la talla La seva aparença era la d’un gos gegant, però amb una major capacitat trituradora El gènere Amphicyon és representat al jaciment valencià de Bunyol, a Los Valles de Fuentidueña de Segòvia i també al jaciment dels Casots, a l’Alt Penedès, on n'aparegué una forma gegantina