Resultats de la cerca
Es mostren 38139 resultats
s
Escriptura i paleografia
Fonètica i fonologia
Dinovena lletra de l’alfabet català, anomenada essa [pl esses].
La S llatina majúscula ve del fenici i hebreu antic forma jacent passada als grecs forma erecta i als etruscs on perd un dels quatre traços originaris i a la majoria d’alfabets itàlics, on d’angular passa a sinuosa La S romana clàssica consta de tres traços el primer, sinuós, de dalt a baix i els altres dos corbats als extrems superior i inferior del primer Per la velocitat es cursivitza ben aviat i pren unes formes més simples en executar-se el primer i segon traç en un sol temps, en direcció gairebé vertical i només corbat lleugerament a l’extrem inferior cap a l’esquerra El tercer traç, en…
S
Indústria tèxtil
Símbol emprat per a indicar un dels dos sentits de torsió d’un fil.
Hom diu que un fil té torsió S quan, posat verticalment, les seves espires es veuen inclinades en el mateix sentit que la part central de la lletra S
S
Filosofia
Figura lul·liana circular que es refereix a l’ànima, una de les cinc principals emprades per Ramon Llull en la seva Art abreujada d’atrobar veritat vers el 1272.
La reprengué en l' Art demostrativa 1274, desdoblada en dues primera figura de S de l’ànima racional, i segona figura de S, auxiliar de l’anterior Ja no apareix en l' Ars magna generalis ultima , escrita entre el 1305 i el 1308 Ars magna
s
Tecnologia
Símbol emprat per a indicar l’espai recorregut per un punt mòbil.
S
Química
Símbol derivat del llatí sinister, que indica que els substituents d’un centre quiral són ordenats en el sentit contrari al del gir de les agulles del rellotge, quan hom aplica a l’esmentat centre el procediment de la regla de la seqüència.
Es contraposa al símbol R i tots dos són emprats per a indicar la configuració absoluta dels centres quirals