Resultats de la cerca

Emprà el pseudònim de Grapa Collaborà a Virolet , i també en publicacions sabadellenques, com L’Almanac de les Arts , Garba , L’Estevet i L’Esforç El seu estil es caracteritza per l’expressionisme humorístic, en una línia clarament derivada de Xavier Nogués

D’origen menestral, adquirí una formació autodidacta, sobretot durant els anys d’exili Fundà Òmnium Cultural a Sabadell i promogué iniciatives culturals catalanes Especialitzat en biografies locals, publicà 100 sabadellencs en els nostres carrers 1984 i Sabadellencs morts en l’exili 1986 Escriví també un Diccionari biogràfic de sabadellencs i Dones sabadellenques dignes de recordar , ambdós en curs de publicació El 1986 li fou concedit el premi a la Tenacitat de les Agrupacions Professionals Narcís Giralt

Deixeble de Puig i Cadafalch, es titulà el 1907 Fou arquitecte municipal de Sabadell, Mollet del Vallès i Palau-solità i professor de l’Escola Industrial d’Arts i Oficis de Sabadell Fou director de les obres del santuari del Collell Féu diverses obres modernistes a Sabadell casa Arimon i diversos treballs d’urbanització plaça del Mercadal, obertura del jardí de la Casa de la Caritat, plaça del doctor Robert, projecte d’eixample i reforma del 1928, etc El seu germà Vicenç Renom i Costa Sabadell 1881 — 1960, arqueòleg, descobrí diverses peces com l’important mosaic de Neptú en excavacions…

Fill de l’autor teatral Francesc de Paula Bedós i Gavaldà , es llicencià en medicina a la Universitat de Barcelona 1887, on feu també alguns cursos de lletres i de ciències Fou metge de la marina mercant i de la de guerra fins el 1890, que s’establí a Sabadell, on fou president del cos mèdic municipal Fundà l’agrupació de Rapsodes Catalans, dirigí la revista Ars  1914 i formà part del Centre Català Collaborà a la Revista de Sabadell  i a altres publicacions sabadellenques, i a Lo Catalanista , Acció Catalana  i Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya , amb poemes, que…

Es llicencià en dret i es dedicà al periodisme Durant les dècades del 1910 i el 1920 collaborà en publicacions com La Veu de Catalunya en la qual signà crítiques teatrals amb el pseudònim Jordi Clar , Catalunya Teatral  o les sabadellenques Garba  i Diari de Sabadell , el qual dirigí Especialment interessat a escriure sobre les dones, feu diverses conferències sobre el feminisme, fou redactor de la revista Feminal 1907-17 i publicà a Un Enemic del Poble  un “Manifest a la feminitat” 1918 Dirigí les colleccions populars “La Novella Nova” i “La Novella d’Ara”, en les quals, també…