Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
paracetamol
Farmàcia
Química
Derivat acetilat del p-aminofenol.
Es presenta en forma de prismes monoclínics que es fonen a 169-170°C Administrat per via oral, s’absorbeix totalment i hom aconsegueix el màxim de concentració plasmàtica al cap d’una hora Té efectes analgèsics i antipirètics comparables als de l’aspirina però no té efecte antiinflamatori Hom l’empra sobretot en el cas de malalts amb hipersensibilitat als salicilats o amb úlcera pèptica
acidosi metabòlica
Patologia humana
Acidosi produïda per retenció o excés d’àcids, o pèrdua de bases (bicarbonats) o per dilució (aports importants de líquids sense bases).
Si és per retenció o excés d’àcids s’ha arribat a la acidosi per causes externes intoxicacions per metanol, etanol, etilenglicol, salicilats, etc, endògenes cetoacidosi diabètica, acidosi làctica, dejuni prolongat o xoc per retenció insuficiència renal, aguda o crònica i per reabsorció ureterosigmoïdostomia Si es dóna per pèrdua de bases bicarbonats pot ésser digestiva diarrees, fístules duodenal, biliar, pancreàtica o del budell prim o renal acidosi tubular proximal o distal, acidosi tubular tipus IV L’acidosi metabòlica pot romandre asimptomàtica, però generalment provoca…
anion gap
Biologia
Terme utilitzat per a designar l’avaluació dels nivells d’electròlits (anions i cations) en el sèrum i els trastorns que hi influeixen.
Els valors d' anion gap oscillen entre 8 i 18 milliequivalents per litre en les persones sanes S'obté restant a la suma dels anions clor i bicarbonat la suma dels cations sodi i potassi atès que el potassi és escàs en el sèrum, la fórmula, de fet, és Na + - Cl - + HCO 3 - Davant d’un cas clínic d'acidosi metabòlica de causa poc clara, la normalitat de l' anion gap indica que es tracta d’una acidosi per pèrdues de bicarbonat per diarrees, vòmits, acidosi tubular renal o per administració d’ió clor ingesta de clorur amònic, acetazolamida, etc si l' anion gap és elevat, l’acidosi pot ser…
endocarditis
Medicina
Inflamació de l’endocardi localitzada sobretot a les vàlvules.
Els principals tipus etiològics són l’endocarditis infecciosa i l’endocarditis reumàtica De vegades hom fa extensiu aquest terme a diverses lesions trombòtiques o degeneratives de l’endocardi Les alteracions anatomicopatològiques es caracteritzen per la presència de berrugues en la superfície de l’endocardi valvular i per canvis proliferants i exsudatius en la mateixa substància endocàrdica Els resultats finals són les deformacions valvulars valvulopaties cròniques i els èmbols Les deformacions valvulars són degudes a l’engruiximent, l’escurçament, la fixació i la deformitat de les valves i…