Resultats de la cerca

Estudià a Llotja, Marsella i París, on anà el 1913 Exposà a les Galeries Dalmau el 1921 Anà a París el 1924 introduït per WGeorge, on treballà amb Derain i Picasso Uhde i Charensol el consideraven un dels pintors més importants de la seva generació Fins el 1936 alternà la seva residència entre París i Barcelona La seva evolució passa per etapes molt definides marcades per “trencaments” Els anys vint conreava l’expressionisme figuratiu, de profunda influència alemanya, d’on evolucionà vers un cubisme picassià El 1936 entrà de ple al constructivisme abstracte, de formes evolutives sobre fons…

Llicenciat en història moderna i contemporània 1979 i doctor en història 1990 per la Universitat Autònoma de Barcelona, és catedràtic d’història moderna de la Universitat Pompeu Fabra, dins de la qual ha estat director de l’Institut Universitari d’Història Vicens Vives 2007-13 Els seus estudis se centren en la política i la societat a la Catalunya del segle XVIII i, molt especialment, en la Guerra de Successió  a Catalunya i a l’Estat espanyol Ha publicat, entre altres treballs, Els catalans i Felip V 1993, Premi Internacional Jaume Vicens Vives de Ciències Socials, Escrits polítics del segle…

Llicenciat en medicina i cirurgia 1982 i doctor 1985 per la Universitat de Barcelona, amplià estudis a les universitats de Nancy I i París V 1985-88, especialitzant-se en nutrició És catedràtic de nutrició i bromatologia i director del Grup de Recerca en Nutrició Humana de la Universitat Rovira i Virgili També ocupa el càrrec de cap clínic de nutrició de l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus, del qual en 1994-1997 fou responsable de la Unitat de Nutrició Clínica del Servei de Medicina Interna És director del Centre Català de la Nutrició de l’Institut d’Estudis Catalans 2008, president de…

Fill de pescadors de la Barceloneta, el 1911 un gran temporal li arrabassà el pare i quatre germans Es dedicà al comerç Militant d’ Esquerra Republicana de Catalunya , fou regidor barceloní, i fou empresonat a causa dels fets d'Octubre Alliberat uns quants mesos més tard, fou membre de la direcció del partit des del 1935 Després de les eleccions del febrer del 1937, ocupà els càrrecs de regidor de governació i cap de la Guàrdia Urbana Nomenat alcalde de Barcelona juliol del 1937 en substitució de Carles Pi i Sunyer , la seva trajectòria fou esforçada i íntegra féu construir molts refugis…

Enginyer industrial, el 1997, amb L’enigma de Constantí el Gran inicià una obra novellística en el gènere històric, en el qual introdueix sovint elements de misteri Centrada sobretot en l’antic Egipte, el món romà i les seves campanyes imperials, i la tradició catalana, la seva obra posterior comprèn els títols següents  El mestre de Kheops 1998, premi Nèstor Luján de novella històrica, L’anell d’Àtila Història d’una princesa 1999, premi Fiter i Rossell, la trilogia de Jaume I el Conqueridor   El punyal del sarraí , 2000  La reina hongaresa,  2001, i Parleu o mateu-me , 2001,  L’ull del…

Conegut especialment pel segon cognom Es formà a Reus i del 1959 al 1963 a l’Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona El 1960 entrà al taller de Joan Rebull, amb qui treballà fins el 1967, any que ingressà de professor a l’Escola Eina de Barcelona i installà taller propi Professor de l’Escola de Sant Jordi el 1970, n’esdevingué catedràtic el 1976 Catedràtic de morfologia escultòrica del cos humà a la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona 1987, fou membre de la Académie Européenne des Sciences, des Arts et des Lettres de París El 1972 el seu nu…

Conegut com el gentleman de l’illusionisme , al començament dels anys vuitanta participà juntament amb Christa Leem, Albert Vidal, Manel Barceló, Pep Bou , Tortell Poltrona i Ángel Pavlovsky en la renovació del music-hall català inspirada per Joan Brossa , amb qui mantingué una fructífera relació artística concretada en espectacles com Gran sessió de màgia en dues parts 1987 i Poemància 1996 Poc abans de la mort de Brossa 1997 fundà amb Hermann Bonnín  el Brossa Espai Escènic de Barcelona, posteriorment reconvertit en La Seca – Espai Brossa Amb Bonnín presentà els muntatges El combat de les…

Ric en elements minerals 4-4,5% i en cellulosa 5-10% i amb contingut considerable de midó 60-70% i de proteïnes 15%, el segó de blat serveix d’aliment de diversos animals, com els porcs, les gallines, etc, i és emprat per a augmentar el contingut cellulòsic de productes dietètics

A la mort dels seus fills passà als Salvadó-Prim i després als Muntades-Prim

Fou convertit en ducat de Los Castillejos el 1870 per Amadeu I a favor del fill d’aquell, Joan Josep Prim i d’Agüero Passà als Salvadó-Prim i als Muntadas-Prim