Resultats de la cerca
Es mostren 87 resultats
Claret de Figuerola

Sarcòfags de Claret de Figuerola
© Patrimonifunerari.cat
Poble
Poble del municipi de Torà de Riubregós (Segarra), al voltant de l’església parroquial de Santa Maria (de la qual depèn l’església de Sant Serni del Bosc).
L'església, d'origen romànic, conserva sarcòfags dels senyors feudals D’aquest poble anaren algunes famílies a repoblar Lleida des del 1150
estrígil
Escultura
Estria en forma d’essa emprada en l’art romà i paleocristià per a decorar sarcòfags.
sarcòfag
Sarcòfag dels esposos de Tarquínia, ciutat de l’antiga Etrúria
© Corel Professional Photos
Art
Arqueologia
Arca sepulcral feta per contenir un cadàver i utilitzada en íntima relació amb el culte dels morts i amb els ritus funeraris de la inhumació.
En el curs de la història de les civilitzacions hom ha fabricat sarcòfags amb moltes menes de material, amb formes diverses i amb un variadíssim registre de decoracions, expressives de les creences sobre la mort de les cultures que les produïen Hom en troba vestigis en època prehistòrica, primer amb l’ús de troncs d’arbre excavats, d’estores trenades i peces d’argila, i més tard amb el de caixes de fusta o de pedra, les quals eren ja comunes a l’Egipte antic des de les primeres dinasties Els sarcòfags egipcis tenien forma prismàtica rectangular, amb la tapa i les altres cares exteriors llises…
serapeu

Entrada al serapeu de Sakkara
LorisRomito
Arqueologia
Necròpolis d’Apis, a Egipte.
El més cèlebre és el que es troba al jaciment arqueològic de Sakkara, excavat per A Mariette 1850-51 Comprèn fonamentalment la necròpoli del brau Apis, emanació de Ptah A partir de la institucionalització de Serapis com a déu de l’estat ptolemaic, fou conegut amb el nom de serapeu σεραπεῖον La necròpolis consta d’unes petites catacumbes , en ús des del 1275 fins al 644 aC hom hi trobà vint-i-vuit restes d’Apis dipositades en sarcòfags de fusta, i d’unes grans catacumbes , emprades del 613 al 30 aC En llur interior hi havia vint-i-quatre sarcòfags monolítics d’unes 69 tones de pes dipositats…
Arnau
Pintura
Pintor, documentat a la Seu d’Urgell els anys 1357 i 1385.
Li han estat atribuïdes les pintures d’alguns sarcòfags de la seu urgellesa, com els dels bisbes Abril i Pere d’Urtx
Castellnou d’Oluja

Església de Sant Pere de Castellnou d'Oluja
© Patrimonifunerari.cat
Poble
Poble (481 m alt.) del municipi de Cervera (Segarra), a l’esquerra del Sió, a l’antic terme de la Prenyanosa.
El 1405 Guillem de Rajadell era senyor del castell de Castellnou Durant la guerra contra Joan II, aquest rei donà la senyoria al seu capità Rodrigo de Bobadilla L’església parroquial Sant Pere, refeta al s XVI, conserva dos sarcòfags de pedra de les famílies Oluja i Castellnou
crismó

Crismó
©
Història
Monograma del nom de Crist format per l’enllaçament de les dues primeres lletres (X i P) del mot grec Χριστός.
A vegades presenta forma de creu Sovint també apareix acompanyat d’una A i una Ω Gravat ja en les monedes de Constantí des del 315 i posat al capdamunt del seu estendard, fou motiu especial de decoració en sarcòfags i altres monuments Fou també usat, a l’edat mitjana, en l’escriptura de documents
Faetont
Mitologia
Fill d’Hèlios i de Clímene.
Intentà de conduir el carro del Sol, però es desvià de la ruta fixada i estigué a punt de provocar la destrucció de la Terra per evitar-ho, Zeus el fulminà Hi ha representacions del mite de Faetont als sarcòfags romans també fou el tema d’algunes pintures de Carracci, Tintoretto, Rubens i Poussin, entre altres
filisteu | filistea
Història
Individu d’un dels cinc ‘‘pobles de la mar’’ que intentaren envair Egipte el 1175 aC.
Derrotats per Ramsès III, els filisteus ocuparen, llavors, la regió costanera de Palestina nom que deriva de filisteu compresa entre el Carmel i Gaza Aquest territori, pres als cananeus, fou organitzat en una confederació de cinc ciutats estat Gaza, Ascaló, Asdod, Gath i Accaró, cadascuna governada per un seran sobirà Llur història, íntimament lligada amb la dels hebreus, tingué tres fases una d' expandiment s XI aC cap a l’interior, en detriment dels israelites, governats per jutges, una d' apogeu darreria del s XI aC, assolit durant el regnat de Saül, derrotat per ells a Gilboah ~1000 aC, i…
Tritó
Mitologia
En la mitologia grega, divinitat marina, fill de Posidó i d’Amfitrite.
Considerat, segons una llegenda tardana, el déu de la llacuna Tritònia, a Líbia, apareix també com a pare de Palles, companya d’Atena occida incidentalment per aquesta Hom creu que participà en l’expedició dels argonautes i que donà nom a una sèrie d’éssers marins tritó que formaven part del seguici de Posidó Freqüent en l’art arcaica grega, la seva figura, amb rostre juvenil i barbat, apareix sovint en grups estatuaris Escopes i als relleus dels sarcòfags
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- Pàgina següent
- Última pàgina