Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
secularitzar
Fer secular, tornar a la vida seglar (allò que pertanyia a la institució eclesiàstica, a la vida religiosa).
secularitzar
Concedir la secularització (a un clergue o a un religiós).
secularitzar-se
Obtenir un sacerdot o religiós la secularització, viure com a laic.
secularització
Acció i efecte de secularitzar o de secularitzar-se.
Prússia Oriental
Geografia històrica
Província de l’antic regne de Prússia.
Comprenia el litoral bàltic entre el Vístula i el Nemunas, tenia com a capital Königsberg i, aproximadament, corresponia als dominis de l’orde Teutònic, que el 1525, en secularitzar-se l’orde, havien constituït un ducat hereditari a favor d’Albert de Brandenburg Durant la Segona Guerra Mundial la major part de la seva població, d’ètnia i cultura germàniques, fou evacuada a la fi del conflicte, la conferència de Potsdam 1945 n'atribuí la part nord a la Unió Soviètica i el sector meridional a Polònia
secularització
Cristianisme
Cessió a l’estat d’activitats i serveis que tradicionalment ha exercit una església o una religió.
El mot, en aquest cas, ha servit per a formar diversos fronts politicoideològics enfront de les pretensions eclesiàstiques D’una banda, la història del poder polític indica una diferenciació com més va més acusada del poder civil enfront del poder eclesiàstic fins a arribar a la separació de l’església i l’estat Quant a la ciència, almenys en el marc de l’Església Catòlica, el procés d’autonomia iniciat arran de la condemna de Galileu encara no ha acabat i en ple s XX hom anatematitzà l'evolucionisme a partir del Gènesi , i Pius XII Humani generis , 1950 condemnà el poligenisme Una…
Santa Maria de Meià
Priorat
Priorat exempt, unit al moviment benedictí, situat al poble de Santa Maria de Meià, al municipi de Vilanova de Meià (Noguera).
Sembla ésser un monestir familiar fundat per Guillem, senyor de Meià, a la primera meitat del s XI Vers el 1050 fou desbaratat per una ràtzia musulmana, i fou refet poc després El 1080 el regia l’abat Pere i estava molt decadent per això els descendents del fundador el donaren a Sant Serni de Tavèrnoles perquè hi introduís la regla de sant Benet i un abat nou El 1094 l’ardiaca barceloní Ermengol, fill de Guitard Guillem de Meià, li féu importants donacions de béns i esglésies, base del seu territori exempt, i el transformà en monestir femení El 1170 tornava a ésser regit per un prior, i el…
Masarac
Masarac
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Empordà.
Situació i presentació El terme municipal de Masarac té una extensió de 12,53 km 2 Comprèn el poble de Masarac, que és el cap de municipi, el veïnat del Priorat i el poble agregat de Vilarnadal Limita amb Campmany NW i W, Sant Climent Sescebes N, Mollet de Peralada NE, Peralada E i SE, Cabanes i Pont de Molins S i Biure SW El terme comprèn, a llevant, una part de la plana d’erosió damunt sediments eocènics els Aspres La resta del terme és accidentada per la serra d’Altrera, considerada un dels darrers contraforts de l’Albera, amb el puig d’Altrera 163 m, que és l’elevació més important del…
Vilanova de Meià

Vilanova de Meià
© Xevi Varela
Municipi
Municipi de la Noguera, a la conca de Meià.
Situació i presentació El municipi de Vilanova de Meià, de 105,24 km 2 , limita a tramuntana, per la serra del Montsec de Rúbies, amb l’enclavament de Rúbies del terme de Camarasa i amb els municipis del Pallars Jussà de Llimiana i Gavet de la Conca a ponent confronta amb Àger per la Noguera Pallaresa i a migdia amb Camarasa pel sector de Figuerola de Meià, amb Alòs de Balaguer des de l’ermita de Sant Mamet, per la carena d’aquesta serra, fins que el límit tomba pels Sargals , i amb Artesa de Segre, municipi que l’envolta també per llevant El termenal amb Artesa, prop de les Aigüetes, segueix…
història
Història
Ciència que s’ocupa de l’estudi dels fets memorables humans, com a conjunt de les actuacions dels homes en el passat, i de la narració d’aquestes actuacions.
Bé que la preocupació crítica per escriure la història amb veracitat és molt antiga i que ha anat donant lloc al naixement d’un seguit de tècniques auxiliars de la investigació arqueologia, paleografia, numismàtica, etc, aquesta preocupació no es pot confondre amb la reflexió teòrica sobre l’evolució de les societats humanes que hom troba, aïlladament, en figures com la d’Ibn Haldūn i, més sovint, en els corrents progressius de la historiografia europea des del Renaixement fins avui, però que no ha esdevingut encara un estudi científic coherent, amb un cos de doctrina propi Només cal veure…