Resultats de la cerca
Es mostren 1835 resultats
aparell ozonitzador
Aparell ozonitzador horizontal: el dielèctric (tub de vidre) evita que la descàrrega entre elèctrodes sigui d’arc o de guspira, cosa que des compondria l’ozó
© f
Química
Aparell que consisteix en una cambra, convenientment aïllada, per la qual circula aire o oxigen i en la qual es produeixen descàrregues de corrent altern d’alt voltatge entre dos elèctrodes.
L’espai de descàrrega ha d’ésser refrigerat per a obtenir concentracions apreciables d’ozó, puix que la calor el descompon L’ozó produït és desplaçat de l’ozonitzador pel mateix corrent d’aire que hom ozonitza D’aquesta manera, hom pot arribar a concentracions de l’ordre del 10% d’ozó en oxigen Els ozonitzadors són emprats per a l’esterilització d’aigua o d’aliments i per a desodoritzar l’atmosfera
querella
Dret processal
Acusació escrita, presentada davant el jutge contra algú que hom fa reu d’un delicte que l’agreujat demana que sigui castigat i perseguit ( persecució
).
Mitjà que la llei ofereix als qui es creuen perjudicats per un delicte públic l’escrit cal que sigui presentat a través de procurador i amb les formalitats degudes
emparar
Apoderar-se, prendre possessió (d’una cosa) sigui com sigui.
calor
Física
Manifestació de l’energia interna quan un sistema efectua un procés, cíclic o no, mitjançant canvis de temperatura, sigui del sistema, sigui del medi que l’envolta.
Aquesta concepció parteix dels treballs de Rumford i Humphry Davy, al primer decenni del s XIX, els quals reeixiren en la fusió del glaç i en l’ebullició de l’aigua per mètodes mecànics i afirmaren que la calor consisteix en un moviment de les parts constituents dels cossos escalfats Anteriorment a aquests treballs, hom creia que les manifestacions de la calor eren degudes a l’acció d’un fluid subtil i imponderable anomenat calòric Amb l’ajut de la teoria mecànica o teoria material de la calor de Rumford, segons la qual hom explica la producció de calor per fricció, el 1842 Julius Mayer…
logaritme augmentat
Matemàtiques
Logaritme decimal d’un nombre menor que 1, a la característica del qual, que és negativa, hom ha aplicat cert artifici per tal que sigui sempre positiva.
L’artifici consisteix a sumar a la característica el nombre de desenes positives que calgui per tal que sigui positiva, tot posant aquest nombre de desenes com a superíndex de la característica superíndex que hom anomena augment Així, hom substitueix la característica negativa a per 10 n - a n , n essent un nombre enter positiu tal que 10 n > ¦ a ¦ Els logaritmes augmentats foren ideats per tal de disminuir les probabilitats d’error en les operacions amb logaritmes en certs tipus de càlculs, com en els de navegació astronòmica, artilleria, topografia, etc
inserir
Fer que (una cosa) s’introdueixi, sigui inclosa, sigui continguda, dins una altra.
subjuntiu concessiu
Gramàtica
En certes llengües, com el llatí, subjuntiu usat en una proposició subordinada que li dóna valor de concessiva: ne sit sane summum malum dolor, malum certe est (‘encara que el dolor no sigui el mal suprem, certament és un mal’).
El català no coneix el subjuntiu concessiu pur, i la construcció que més s’hi acosta és la del tipus hi aniré, ni que sigui a peu
rendibilitzar
Fer que una cosa sigui rendible.
notar
Assenyalar (alguna cosa) perquè sigui advertida, recordada.
produir
Causar que (quelcom) sigui, s’esdevingui; originar.