Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
umbilicària
Micologia
Gènere de líquens de tal·lus laminar i umbilicat, de la família de les umbilicariàcies.
Es fan sobre roques silícies en llocs humits i d’altitud elevada
herba de Sant Segimon
Herba de Sant Segimon
(CC BY-NC-SA 2.5 ES)
Botànica
Planta herbàcia, de la família de les saxifragàcies, perenne, viscosa, aromàtica, de fulles cuneïformes profundament dividides i de flors blanques disposades en cimes corimboses.
És endèmica del Montseny, on creix en escletxes de roques silícies És planta remeiera balsàmica
asarina
asarina
© Fototeca.cat
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les escrofulariàcies, pilosa, viscosa, de fulles reniformes i oposades i flors d’un blanc groguenc, estriades de rosa, oloroses.
Pròpia de les roques silícies de la muntanya mitjana, és també conreada algun cop en jardineria
anyol
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les umbel·líferes, de fulles molt dividides i umbel·les de flors blanques, amb l’arrel inflada en una tuberositat de la mida d’una avellana, comestible.
Comú als prats i boscs de les contrades humides silícies, principalment allà on la influència atlàntica és intensa
pedra
Part de pedra
© C.I.C.-Moià
Mineralogia i petrografia
Cos mineral sòlid i dur, de composició molt variable, no metàl·lic, però que conté sals i òxids metàl·lics, als quals és deguda la seva coloració, que pot ésser molt variada, i que constitueix les roques.
Hom acostuma a designar-ne les diverses varietats mitjançant adjectius concrets així, hom parla de pedres calcàries, quarsoses, silícies, etc
concreció
concrecions calcàries a la cova del Salnitre (Collbató, Baix Llobregat)
© Fototeca.cat
Geologia
Precipitació que forma capes superposades, quasi sempre per acció de l’aigua.
Són molt freqüents les concrecions calcàries i silícies A les cavitats poden donar lloc a formes característiques estalactites, estalagmites, etc
brúcol
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les umbel·líferes, de fulles glabres, grosses, tripinnatisectes, tija dreta, gruixuda, buida i estriada, de 100-200 cm d’alt (comestible quan és tendra) i flors blanques, agrupades en umbel·les de 30 a 40 radis.
Desprèn una olor desagradable Viu en llocs espadats i alts de l’alta muntanya, sobretot entre roques silícies, als Pirineus
moganita
Mineralogia i petrografia
Mineral del grup dels òxids denominat inicialment sílice-G, que és un polimorf de la sílice (SiO2).
Apareix en la majoria de les roques silícies microcristallines Cristallitza en el sistema monoclínic, i és de color gris i lluïssor mat És un mineral nou descobert a Mogán Gran Canària
prímula
prímula de muntanya
© Fototeca.cat
Botànica
Gènere de plantes herbàcies perennes, de la família de les primulàcies, de fulles totes basals, ovals o lanceolades, de flors pentàmeres, generalment grogues, agrupades en umbel·la, i de fruits en càpsula valvar.
Consta de més de 200 espècies, la majoria pròpies de la regió holàrtica La prímula de muntanya Pelatior , de flors d’un groc pàllid, es fa, escassament, en boscs i prats de muntanya mitjana La prímula vera Pveris , de flors d’un groc viu, és comuna en fagedes, rouredes, prats, vorades i clarianes de bosc, etc, de la muntanya mitjana La prímula viscosa o violer de Sant Josep Pviscosa , de fulles amb pèls glandulars viscosos i de flors purpúries, creix en fissures de roques silícies, als Pirineus
rànker
Geologia
Sòl de perfil AC, format sobre roques silícies, amb l’horitzó superficial ben desenvolupat i ric en humus.
Els rànkers solen ésser sòls de muntanya humida N'hi ha de diversos tipus el rànker alpí , propi de l’alta muntanya i amb una vegetació de prat, el rànker criptopodzòlic , típic de carenes i amb una vegetació de landa o de prat sec, el rànker d’erosió , format en pendents i sobre roca dura i àcida, i amb una vegetació de bruguera o de coníferes, etc