Resultats de la cerca
Es mostren 40 resultats
sitja
Conjunt de sitges per a l’emmagatzematge d’arròs
© Fototeca.cat
Agronomia
Cavitat subterrània destinada a guardar-hi productes collits del camp, especialment cereals.
sitja
Agronomia
Dipòsit cilíndric o prismàtic, generalment de planxa d’acer o de formigó armat, amb una alçada de quatre a vuit vegades el diàmetre o el costat de la base.
Destinat a l’emmagatzematge i la conservació de diversos productes, especialment cereals, però també farratge, minerals, etc, que són carregats per la part superior del dipòsit i descarregats per la seva part inferior
sitja barrejadora
Alimentació
Tecnologia
Dipòsit utilitzat per a la barreja de sòlids que no presenta elements mòbils.
La barreja es presenta per efecte de la gravetat La sitja es carrega en capes successives dels productes a barrejar Els productes s’extreuen de diferents nivells per mitjà de tubs sonda de diàmetres proporcionals a les quantitats que entren a la barreja
Francesc Sitjà i Pineda
Literatura catalana
Poeta.
Dirigia una indústria Participà en diverses empreses al costat de Josep Carner, com les revistes Empori 1907-08 i Catalunya 1913-14, el diari La Veu de Catalunya , el grup Calligueneia 1907 i l’associació dels Amics de la Poesia fundada el 1921 Així, començà a escriure poesia sota la influència directa del Carner dels primers temps, com proven els volums XII sonets 1909, Poemes 1911, L’ànima oberta 1922 i Poemes diversos 1929 També va escriure textos de cançons per a infants amb música de Narcisa Freixas
,
el Coll de la Sitja
Sector o indret
Sector del municipi de Llorenç del Penedès (Baix Penedès).
carbonera
Química
Pila de fusta tapada amb llenya verda, herba i terra, on era obtingut carbó vegetal, per carbonització de la fusta.
La combustió era iniciada per un forat o xemeneia situat al mig de la pila i era regulada obrint forats laterals que permetien una circulació limitada d’aire És anomenada també pila de carbó o sitja
castell de Calafell
Castell
Castell de Calafell (Baix Penedès), al cim d’un turó, a la part alta del poble.
Les restes del castell Situades a l’extrem sud d’un turonet, són formades per un recinte poligonal, una sitja i un pou El recinte fa uns 36 m, de nord a sud, per uns 21,5 m, d’est a oest Les parets tenen uns 130 cm de gruix, i cada pany de mur sembla que tenia uns cossos sortints, amb diverses sageteres L’aparell és fet amb pedres petites i collocades en filades, unides amb morter de calç La sitja, de boca circular, té una profunditat de 153 cm i un diàmetre màxim de 110 m En el pou, de 6,9 m de profunditat per 2,6 m de diàmetre intern, s’ha calculat que hi poden…