Resultats de la cerca

El mot féu referència, des de la fi del s XIX fins a la Primera Guerra Mundial, als partits polítics d’inspiració marxista, sobretot a Alemanya, els països escandinaus i Rússia Més tard, adoptà el signicat actual La primera tendència revisionista del marxisme fou protagonitzada per Eduard Bernstein Les premisses del socialisme i les tasques de la socialdemocràcia, 1899, que rebutjà la dictadura del proletariat i preconitzà una transformació lenta del sistema capitalista, que esdevindria socialista mitjançant un procés de reformes graduals i successives, aconseguides a través de la lluita…

Participà en la direcció de les revistes Marx-Studien , Der Kampf i Die Neue Zeit Membre destacat de l' austromarxisme , la seva visió del problema nacional apareix en Die Nationalitätenfrage und die österreichische Sozialdemokratie ‘La qüestió de les nacionalitats i la socialdemocràcia austríaca’, 1907, on exposà el que hom anomena la visió cultural nacional en contraposició a la política del problema Desenvolupà una teoria de les autonomies dins l’imperi austrohongarès justificant ensems la unió amb l’imperi alemany Després de la Primera Guerra Mundial fou més important la…

Aquest terme fou emprat a la fi del s XIX pels marxistes ortodoxos per a designar les teories d’Eduard Bernstein, que plantejaven un procés de construcció del socialisme basat en el reformisme polític i contrari a les tesis revolucionàries del marxisme Tingué, doncs, inicialment un sentit pejoratiu El revisionisme negà la “teoria de l’esfondrament” Zusammenbruchstheorie basant-se en la capacitat d’adaptació del capitalisme per a superar i evitar les crisis En conseqüència, tragué importància a la lluita de classes i plantejà una conquesta gradual del poder polític mitjançant mètodes…

Els anys noranta, s’uní a les revoltes dels macedonis Proper a la socialdemocràcia, al principi se centrà en temes socials Posteriorment, la seva obra esdevingué molt més introspectiva, i creà un simbolisme molt personal Afectat de trastorns psicològics, se suïcidà Destaquen els reculls Podir sěnkitě na oblacitě ‘Darrere l’ombra dels núvols’, 1911 i Bezsǔnnici ‘Insomnis’, 1907

D’origen camperol, milità en la socialdemocràcia des del 1898, però es passà als leninistes i participà en la revolució del 1905 Malgrat la seva oposició als bolxevics durant la Primera Guerra Mundial, fou un dels fundadors del diari Pravda i un dels dirigents de la revolució del 1917 arribà a president del Praesidium 1938-46

Es fonamentava en la participació dels comunistes en les organitzacions de base de la classe obrera i en una certa política d’aproximació a la socialdemocràcia, bé que mantenia la independència i l’autonomia del partit comunista Malmesa aquesta tàctica pels mots d’ordre posteriors bolxevització, el 1924 classe contra classe, en 1928-33, ressorgí sota la denominació de front únic proletari com a eix del front popular

Afiliat al partit socialdemòcrata 1912, fou un dels fundadors del partit comunista alemany 1919, del qual fou diputat 1928 S'exilià a l’URSS durant el nazisme En acabar la Segona Guerra Mundial aconseguí la fusió de la socialdemocràcia i el comunisme en el Sozialistische Einheitspartei Deutschlands 1946 del qual fou primer secretari 1950-71 Fou el gestor de la República Democràtica Alemanya 1949 i n'ocupà la presidència del Consell d’Estat 1960-73, seguint la línia dura de l’ortodòxia soviètica

Fou el cap de la socialdemocràcia austríaca i un dels fundadors del socialisme germànic Sobre la base d’un programa moderat, reconcilià les faccions socialistes austríaques en el míting de Hainfeld 1889 El 1890 creà a Viena l’"Arbeiterzeitung”, òrgan central del partit socialdemòcrata, del comitè directiu del qual formava part Tingué un paper important a la Segona Internacional i als cercles pacifistes europeus Elegit diputat al Landtag 1905, dirigí la lluita per l’aplicació del sufragi universal introduït plenament el 1907 Lluità contra l’antisemitisme El 1918 fou nomenat…

Diplomat en economia per l’École Pratique des Hautes Études de París i doctor per la Universitat Lliure de Berlín, d’on fou professor, exercí també la docència a la Universitat de Brusselles Dirigent del secretariat unificat de la Quarta Internacional 1941, fou el teòric més conspicu del trotskisme i escriví un gran nombre de llibres articles i opuscles acusadament combatius, en els quals rebutjava tant l’estalinisme com la socialdemocràcia, que considerava sotmesa al capitalisme Destaquen Traité d’économie marxiste 1962, Contrôle ouvrier, conseils ouvriers, autogestion 1970 i…