Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
Registre de la Propietat Intel·lectual de Catalunya
Dret
Registre territorial integrat en el Registre General de la Propietat Intel·lectual que entrà en funcionament el mes de maig del 1996.
Disposa d’oficines de presentació de sollicituds a les ciutats de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona El Registre empara la propietat intellectual mitjançant la inscripció o anotació dels drets dels autors sobre les seves obres literàries, artístiques o científiques També empara els actes i contractes realitzats entre vius o per causa de mort que es refereixen al dret de propietat intellectual i estiguin inscrits en aquest registre
registre de famílies
Dret civil català
Organisme públic en el qual s’han d’inscriure els acolliments que es realitzin a Catalunya.
Atès que els acolliments poden ser simples i preadoptius, s’ha creat un registre de famílies per a cada cas El registre per a l’acolliment simple s’ha constituït en les demarcacions territorials de Barcelona, Girona, Tarragona i Lleida Aquest organisme té dues seccions en la primera s’inscriuen les sollicituds estimades en la segona, els acolliments constituïts La secció primera comprèn les dades generals dels sollicitants, les característiques del possible acolliment i les dades de la sollicitud la secció segona comprèn les dades dels menors acollits, la constitució de l’acolliment, les…
aeroport de Castelló
Aeronàutica
Aeroport situat al terme municipal de Vilanova d’Alcolea (la Plana Alta), 33 km al nord de Castelló de la Plana.
Fou impulsat per les administracions públiques, fonamentalment la Diputació de Castelló, amb l’objectiu de desenvolupar el turisme a la zona Tot i que fou inaugurat el 25 de març de 2011, restà pendent de completar i de corregir-ne errors de construcció a la capçalera de gir Inutilitzat per la manca d’autorització per a rebre-hi vols i per l’absència de sollicituds per a operar-hi, seguí sense funcionar els dos anys següents i fou objecte de polèmiques pel cost de manteniment i per les irregularitats en la construcció i el finançament Propietat de l’empresa pública Aerocas, al març del 2014…
sefardita
Fragment d’un tractat de filosofia, en català, escrit en alfabet hebreu, dels segles XV-XVI
© (Biblioteca vaticana, ms. hebr. 375) Arx
Història
Individu de la comunitat jueva establerta a la península Ibèrica (Sefarad) i cadascun dels seus descendents d’ençà de llur expulsió el 1492.
L’edicte d’expulsió, promulgat pels Reis Catòlics, marcà la gran diàspora dels jueus hispànics que no acceptaren el baptisme convers Establerts primer a Portugal, s’establiren als Països Baixos i a la resta de la costa mediterrània després de l’edicte de Don Manuel en 1496-97 jueu A la fi del segle XIX alguns es dirigiren cap a Amèrica i, a partir del 1948, al nou estat d’Israel, on són uns 200000 Les comunitats sefardites han conservat, amb més o menys força, llurs costums i llur llengua, anomenada també sefardita i reduïda actualment al judeocastellà la no pervivència del judeocatalà o d’…
Consell Sectorial de Serveis Socials d’Atenció a la Infància
Dret civil català
Òrgan, adscrit al departament de justícia, de consulta i participació dels usuaris i les entitats de serveis socials d’atenció a la infància en les funcions públiques de planificació i ordenació d’atenció socials.
El consell també actua com a òrgan d’assessorament en matèria d’acolliment i adopció de menors, el qual rep del departament de justícia els mitjans personals i materials necessaris per a atendre totes les funcions que li són assignades Per tal de poder actuar com a òrgan de collaboració i assessorament en aquestes matèries d’acolliment i adopció, dins del mateix Consell Sectorial es crea un grup de treball d’acolliments familiars i d’adopcions presidit per la persona que és titular de la Direcció General d’Atenció a la Infància i format pels vocals que indiqui l’ordre del…
institució col·laboradora d’integració familiar
Dret civil català
Entitat acreditada per l’administració de la Generalitat, que té per funció la mediació sobre les mesures de protecció de menors desemparats i sobre la seva guarda i adopció, per tal d’obtenir la seva integració en una família, ja sigui la mateixa família per naturalesa o una altra d’aliena acollidora.
Aquest tipus d’institucions han d’ésser organismes de les entitats locals, fundacions, associacions o altres entitats sense ànim de lucre, legalment constituïdes i que disposin de l’organització, l’estructura i els mitjans suficients i idonis per a l’execució dels seus objectius Tota institució que es consideri acreditada pot presentar una sollicitud a la Direcció General d’Atenció a la Infància, la qual, davant dels requisits exigits, dictarà una resolució d’acreditació a la institució adequada, ja sigui d’acolliment simple o d’acolliment preadoptiu L’acreditació només tindrà validesa durant…
Servei de Tramitació de Justícia Gratuïta
Dret
Servei d’atenció al ciutadà a través del qual hom tramita gratuïtament les sol·licituds presentades per aquells ciutadans que no tenen els suficients recursos econòmics per a litigar.
També notifica personalment als ciutadans la resolució i, si escau, la designació provisional d’advocat i procurador del torn d’ofici Aquest servei depèn del Collegi d’Advocats de Barcelona i entrà en funcionament el 12 de juliol de 1996
certificat de bona conducta
Document expedit per l’autoritat governativa que valora el comportament social i polític i que hom exigeix per a fer determinades sol·licituds o per a accedir a alguns càrrecs.
Joan Binimelis i Garcia
Historiografia
Literatura
Eclesiàstic, historiador, primer cronista del regne de Mallorca, científic i humanista.
Vida Durant molt de temps se’l feia natural de Pollença Fill de pagesos, rebé la seva primera formació a Palma i cap al 1560 es traslladà a València, on es doctorà en medicina a l’Estudi General, lloc al qual anaren a estudiar la major part dels metges mallorquins del segle XVI Membre de la confraria d’estudiants pobres, fou deixeble de l’anatomista Lluís Collado, i es relacionà amb els intellectuals Marc Aldana i Cosme Climent Cap al 1570 anà a Roma per cursar estudis sobre monuments i esglésies i de teologia Hi fou deixeble de Gerolamo Jeroni , que molt probablement l’influí En tornar a…
,
Joan Baptista Basset i Ramos

Retrat al·legòric de Joan Baptista Basset i Ramos, obra de Manuel Boix
Història
Militar
Militar, fill de l’escultor i també daurador de retaules i d’imatges Joan Basset i d’Esperança Ramos.
Els inicis professionals De ben jove deixà la casa familiar per a formar-se com a militar, en la branca de l’enginyeria de guerra L’any 1695 retornà a València, després d'haver participat en els combats contra els turcs al front hongarès i també d'haver prestat servei al Milanesat En aquesta època ja era coronel d’enginyers dels regiments imperials que dirigia l’influent príncep Jordi de Hessen-Darmstadt La relació amb aquest personatge fou el que facilità que Basset s’encarregués, el març del 1698, per desig de Carles II , de planejar les defenses de la ciutat d’Orà Fruit d’aquest encàrrec…