Resultats de la cerca
Es mostren 196 resultats
comtat d’Anjou
Segona dinastia d’Anjou
©
Història
Títol concedit el 870 a Ingelger (mort el 888), fundador de la primera dinastia angevina
, de la qual sortiren els Plantagenet
que regnaren a Anglaterra.
El comte Folc V fou rei de Jerusalem 1131, i el seu fill Jofre V, dit Plantagenet , es casà amb Matilde, filla del rei anglès, i foren pares del rei Enric II d’Anglaterra El comtat restà unit a aquell regne fins el 1203, que fou confiscat pel rei de França i reunit a la corona Lluís VIII de França el deixà en testament al seu fill Carles, que fou el fundador de la Segona dinastia angevina L’esmentat príncep, el 1246, adquirí el comtat de Provença en casar-se amb la comtessa Beatriu, i el 1266 ocupà el regne de Nàpols i Sicília La política italiana iniciada per ell l’enfrontà aviat amb la…
Un Enemic del Poble
Revista apareguda a Barcelona (1917-19), de la qual sortiren divuit números.
Se subtitulava “full de subversió espiritual” portaven el pes de la redacció Joan Salvat-Papasseit —redactor en cap—, Josep M de Sucre, Emili Eroles i Joaquim Torres i Garcia, que hi publicà el seu manifest Art-evolució A les seves pàgines convivien el pacifisme, el progressisme social, l’avantguardisme estètic i el Noucentisme Hi publicaren més d’un treball Dídac Ruiz, JM López-Picó, Ramón Gómez de la Serna i els dibuixants Francesc Elias, Cels Lagar, Pere Prat, Rafael Barradas i Xavier Nogués
Arlandes, François-Laurent, marquès d’
Aeronàutica
Aeronauta francès que, amb Pilâtre de Rozier, feu la primera ascensió en globus lliure (21 de novembre de 1783).
Sortiren del castell de La Muette, travessaren París i aterraren a la Butte-aux-Cailles
Curial
Revista literària, ciclostilada, publicada a la Universitat de Barcelona per Joan Ferran Cabestany, Antoni Comas, Albert Manent, Joaquim Molas i Miquel Porter.
Hi collaboraren, entre altres, JV Foix, Ferran Soldevila i Joan Triadú En sortiren sis números 1949-50 Fou suprimida governativament
belend | belenda
Història
Individu d’un poble cèltic que sembla tenir l’origen entre els indoeuropeus de la cultura dels camps d'urnes i que, en emigrar cap al sud, a la primeria del darrer mil·lenni aC, s’establí a la vall baixa de l’Arieja (Occitània).
Hom diu que dels belends belendi sortiren els pelèndons, els quals entraren a la península Ibèrica i s’establiren a la conca del Duero
la Llumanera de Nova York
Publicacions periòdiques
Revista mensual il·lustrada, d’una gran qualitat de presentació i contingut, editada en català a Nova York per l’escriptor Artur Cuyàs i el dibuixant Felip Cusachs.
En sortiren 73 números novembre del 1874 - maig del 1881 Hi collaboraren una bona part dels escriptors i els artistes catalans de l’època
Bhīta
Jaciment arqueològic
Jaciment arqueològic de l’Índia, al sud d’Allahabad.
És una ciutat fortificada de l’edat del ferro, amb la típica ceràmica negra envernissada, d’on sortiren uns segells amb el nom de Vichhi i Vichigrama
Boreal Films
Cinematografia
Productora cinematogràfica barcelonina fundada (1916) per Fructuós Gelabert en col·laboració amb Josep Maria Codina.
Dels seus estudis, installats a Sants, Barcelona, sortiren El sino manda 1917 i El doctor Rojo 1917, en episodis de gran èxit popular Desaparegué l’any 1917
rellotge d’autòmats
Tecnologia
Rellotge de taula o butxaca que disposa de figuretes de forma humana o d’ocells mecànics que poden efectuar uns moviments molt propers als reals, acompanyats per sons molt ben imitats generats amb tècniques de flauta i orgue.
Van proliferar durant els s XVIII i XIX, i sovint els rellotgers construïen autòmats independents dels rellotges Els autòmats amb rellotge o sense més famosos sortiren del taller dels Jaquet-Droz al Jura suís
Hohenlohe
Llinatge de prínceps mediatitzats del Sacre Imperi, originari de Francònia, que es remunta a Conrad von Weikersheim (1153) i que prengué el nom del castell de Hohenloch, prop d’Uffenheim.
Foren comtes de Hohenlohe i de Ziegenheim vers el 1430 El 1553 els dos fills del comte GeorgI von Hohenlohe mort el 1551 formaren les línies de Neuenstein i de Waldenburg, de les quals sortiren diverses branques