Resultats de la cerca

Començà la seva carrera a tretze anys jugant a galotxa a l’equip de Quart de les Valls, i el 1994 s’inicià com a professional El 1998, a l’Escola Comarcal de Pilota de Sagunt, fou campió cadet en la modalitat d’escala i corda, en la qual també fou el campió del Circuit Bancaixa 1997, 2001, 2002 i 2012 i subcampió 1996, 2000, 2003 i 2006, i també campió individual 1998, 2001-09 i 2011, subcampió 1995 i 2000 i guanyador de la Copa Diputació 2008 En la modalitat de frontó guanyà l’Obert Terra i Mar 2002 i 2003, l’Obert Ciutat de València 2003 i l’Obert d’Albal 2008 i…

Especialista en trial, el 1997 guanyà el Campionat d’Espanya júnior, i, també en aquesta mateixa categoria, l’any 2000 fou campió d’Europa i del món Amb l’equip espanyol guanyà diverses vegades el Trial de les Nacions a l’aire lliure 2001, 2004-17, 2019, 2021-22 i en pista coberta 2002-08, 2016  Ha estat campió en l’equip espanyol al Trial de les Nacions en les modalitats de pista coberta 2006, 2007, 2008, 2012, 2015, 2017-20 i a l’aire lliure 2005-19, 2021-22 Passà al professionalisme a partir del 2003, sota les ordres de Jordi Tarrés Ja en categoria absoluta, ha disputat sovint a Toni Bou…

El seu primer president fou Antonio Egea, com a president de l’associació de premsa de València, entitat que es féu càrrec del club El seu primer nom fou Hoja del Lunes Valencia fins que, al cap de pocs mesos, els empresaris Joan i Ferran Roig Alfonso n'assumiren la direcció i li donaren el nom actual Juga els seus partits al pavelló de la Font de Sant Lluís, que té una capacitat de 9 200 espectadors Ha estat campió de la Copa del Rei 1998, subcampió de la copa Saporta 1999 i subcampió de la Copa del Rei 2000

Desenvolupà part de la seva trajectòria esportiva a Catalunya Competí com a professional entre el 1945 i el 1968 Formà part dels equips Alycon de França, Lube, Faema, Ignis i Teka S’especialitzà en la varietat darrere moto Fou campió del món de mig fons sis vegades 1955, 1959, 1960, 1962, 1964, 1965 i dos cops subcampió 1956, 1958 En la mateixa especialitat, assolí catorze títols estatals, el darrer, el 1984 Pel que fa al ciclisme de pista, es proclamà diverses vegades campió d’Espanya de velocitat, a l’americana i en persecució Rebé les medalles d’Or de la Ciutat de Palma 1964 i…

Es formà en el Club Hoquei Lloret, i debutà a la màxima categoria amb el Club Patí Tordera 1992-95, amb el qual fou subcampió de la Copa de la CERS 1995 Visqué la seva millor etapa a l’Igualada Hoquei Club 1995-2000, amb el qual guanyà tres Copes d’Europa 1996, 1998, 1999, tres Supercopes d’Europa 1996, 1999, 2000, una Lliga espanyola 1997 i una Lliga Catalana 1999 Passà al Blanes Hoquei Club 2000-06, amb el qual conquerí una Copa del Rei 2001, i es retirà al CH Lloret 2006-08, on fou l’entrenador fins el 2011 Amb ell a la banqueta, el Lloret fou subcampió de la Copa…

El 1996 debutà en el campionat del món, on seguí una trajectòria fulgurant amb una moto Aprilia fou campió del món de 125 cc l’any 1997, subcampió del món de 250 cc el 1998 i campió del món de 250 cc el 1999 El 2000 fitxà per l’equip Honda, en 500 cc, amb el qual fou subcampió del món en la primera temporada, i el 2001 assolí per primera vegada el títol mundial de la màxima categoria en guanyar 11 dels 16 grans premis del campionat A 22 anys, Rossi es convertí en el pilot més jove que ha aconseguit els títols en les tres categories La temporada 2002, confirmà l’…

Guanyà set vegades el Campionat d’Espanya d’enduro 1979-85 i fou segon dues vegades 1988, 1989 Guanyà tres vegades el Campionat d’Espanya de 600 cc 4T 1991, 1993, 1994 Fou subcampió del món per equips en els Sis Dies Internacionals d’Enduro ISDE a la Cerdanya 1985 Participà en el Campionat d’Europa d’enduro de 500 cc 1980 Fou subcampió d’Espanya de motocròs 1983 L’any 1984 inicià la seva participació en els raids africans guanyà el Ralli de Tunísia 1987 i fou segon en el París-Dakar 1990 amb l’equip Yamaha, en què assolí la millor posició per a un pilot català fins…

Debutà en el campionat del món de conductors de Fórmula 1 en el Gran Premi d’Anglaterra el 1970 Campió del món el 1972 Lotus i el 1974 McLaren, en fou subcampió el 1973 i el 1975 Fins a la fi del 1976 havia guanyat catorze Grans Premis

Participà en els Jocs Olímpics de Moscou 1980, Los Ángeles 1984, Seül 1988 i Barcelona 1992, i quedà sempre entre els deu primers classificats, tant en la prova dels 20 km com en la dels 50 km La seva millor posició fou el quart lloc en la prova de 20 km a Seül Fou subcampió del món de 50 km 1983 i medalla de bronze en 20 km 1987 Així mateix, fou campió d’Europa de 20 km i subcampió de 50 km 1982, i participà en tres campionats europeus més Fou tretze vegades campió d’Espanya i setze vegades campió de Catalunya, i tingué els rècords estatals de 20 km i de 50 km tant…