Resultats de la cerca
Es mostren 147 resultats
osta
Transports
Cadascun dels caps que hom encapella al pic d’una aurica per subjectar-la en les brandades.
En les embarcacions amb aparell llatí, hom les colloca a un terç de l’antena per tal de subjectar-la i perquè serveixin també com a carregadors
llançadora
Funcionament i parts d’un llançadora tèxil
© Fototeca.cat
Indústria tèxtil
Peça de fusta dura, de fusta resinificada i premsada o de material sintètic, en forma de barca, amb les extremitats afusades i guarnides amb puntes de ferro, que hom empra per a teixir.
A l’interior porta una bitlla o un cop , del qual deixa escapar el fil de trama cada vegada que passa per dins la calada de l’ordit La llançadora té una broca per a subjectar la bitlla, o bé estries interiors per a subjectar el cop, i, a més, un sistema de guia del fil i un tensor En les llançadores de canvi automàtic de bitlla Northrop, aquesta és subjectada per mitjà d’una pinça, i l’enfilada és automàtica La llançadora no va unida mecànicament al teler, sinó que llisca per sobre de les taules, disparada de l’un calaix a l’altre pel mecanisme d’expulsió
bastiment
Diferents parts del bastiment d’una porta i secció transversal d’un bastiment d’alumini d’una finestra
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Marc de fusta (o de ferro, alumini, etc) collat a l’obra i al qual resten subjectes amb frontisses els batents d’una obertura.
Si els bastiments tenen el mateix gruix que la paret on van subjectats reben el nom d’aquest gruix bastiment d' envà , de pitxolí , de tres quarts , i si el bastiment és de menys gruix resta encaixat dins la paret i rep el nom de bastiment de doella En els bastiments amb tapaboques la llum d’obra és una mica més gran que la del bastiment Les cares arranades a la paret poden anar ornades amb motllures, i hom en dissimula la unió clavant-hi a sobre un tapajuntes o fent un galze adequat a la fusta La cara exterior té un canal que ajuda a subjectar el bastiment a l’obra, i la interior presenta el…
cargol de mà
Cargol de mà
Tecnologia
Instrument consistent en dues mandíbules unides per un extrem que poden ésser closes per mitjà d’un eix roscat.
És emprat per a subjectar manualment les peces metàlliques que hom treballa
palp
Anatomia animal
Entomologia
Helmintologia
Malacologia
Cadascun dels apèndixs mòbils que presenten prop de la boca diversos grups d’animals, especialment artròpodes, anèl·lids i mol·luscs, i que tenen generalment funcions tàctils.
En els insectes són apèndixs articulats que s’insereixen a les mandíbules palps maxillars o al llavi inferior palps labials i tenen la funció de subjectar l’aliment
àncora de Langston
Transports
Àncora consistent en una mena de disc que és enterrat dins el forat obert per un raig d’aigua a pressió projectada mitjançant un tub.
Per a desenterrar-la, cal tornar a obrir el forat pel mateix procediment Només és utilitzada per a subjectar vaixells que han de romandre llarg temps en un mateix lloc
dolla
Tecnologia
Part buida, generalment cilíndrica, que presenten determinats instruments de treball i certes peces mecàniques.
Les dolles poden servir per a engrapar l’eina o per a acoblar-hi un mànec, per a articular o subjectar entre elles les peces d’una màquina i per a fer la funció de coixinet de fregament
plat universal
Tecnologia
Plat del torn en el qual les mordasses són accionades simultàniament.
Generalment aquesta acció s’aconsegueix mitjançant un dispositiu d’aire comprimit, de manera que permet de centrar i subjectar directament la peça sense haver de fer comprovacions ni rectificacions posteriors de la posició de les mordasses, amb la qual cosa hom redueix els temps passius de fabricació