Resultats de la cerca
Es mostren 42 resultats
Mir
Història
Rei dels sueus (570-583).
Successor de Teodomir, atacà 572 i ocupà els territoris dels rucons, per la qual cosa Leovigild li declarà la guerra un cop derrotat, hagué de concertar una treva 576 Ajudà la rebellió d' Ermenegild , però s’hagué de retre novament
Rèquila
Història
Rei dels sueus (441-448).
Fill i successor d’Hermeric, n'exercí les funcions des del 438 Prengué Mèrida 439 i Sevilla 441 i arribà a dominar quasi tota l’actual Andalusia i part de les actuals Múrcia i València Es féu cristià i seguí una política d’acostament al rei got Teodoric I
Requiari
Història
Rei dels sueus (448-457).
Fill i successor de Rèquila Cristià, s’alià amb el general romà Basili contra els bagaudes de la Tarraconense, territori que envaí el 455, després de no reconèixer Avit com a emperador L’aliat d’aquest, el rei got Teodoric II, el derrotà i féu empresonar
Hermeric
Història
Rei dels sueus (~406-438).
Dirigí el seu poble a través de la Gàllia fins a Hispània Fou vençut pels vàndals això no obstant, aconseguí d’establir-se a Gallècia, on constituí un estat sueu
Teodomir
Història
Rei del sueus (558-570).
Al començament del seu regnat aquests deixaren l’arianisme i es convertiren al catolicisme En el seu temps, el primer de maig del 561, per iniciativa seva es reuní el concili de Braga, al qual assistiren el bisbe d’aquesta ciutat i els de Viseu, Coïmbra, Idanha, Lamego, Porto, Lugo, Padron, Ourense, Tui, Astorga i Breto, diòcesis que devien integrar llavors el regne sueu Aquest comprenia, doncs, l’actual Galícia, la part occidental de Lleó i la meitat nord de Portugal Potser fou fill i successor de Carriaric El succeí Mir
Leovigild
Història
Rei visigot (573-586).
Governador de la Hispània Citerior, inicià la conquesta dels dominis bizantins a la Bètica i la lluita contra els sueus 572 Mort el seu germà Atanagild, es casà amb la vídua, Godsvinta En accedir al tron volgué portar a terme la seva idea d’una monarquia peninsular hereditària, i intentà la fusió dels gots i els hispans a través del Codex revisus , conegut només en part, i associà al tron els seus dos fills, Recared i Ermenegild Aquesta mesura desplagué a la noblesa Intentà d’unificar la religió sota l’arianisme, i per aquest motiu convocà un sínode a Toledo 580 però, malgrat…
sueu | sueva
Història
Individu d’un grup de pobles germànics, enemics dels romans, que lluitaren també contra els pobles gàl·lics.
Juli Cèsar, que anà en ajuda d’aquests, els expulsà de la Gàllia, on sovint intentaren d’entrar pel nord Ocupaven terres més enllà de l’Elba, de la Bàltica a Bohèmia, i s’estengueren cap a Turíngia i Saxònia A causa de la pressió dels huns, travessaren el Rin i s’encaminaren vers l’Occident 406 Des de la Gàllia, perseguits per Constantí, sobirà usurpador de la Gran Bretanya, entraren a la península Ibèrica juntament amb els vàndals i els alans 409 En dirigir-se els vàndals cap a l’Àfrica, els sueus restaren a l’occident hispànic i fundaren un regne independent i federat de l’…
Procopi Antemi
Història
Emperador romà d’Occident del 467 al 472, època en la qual el càrrec imperial havia perdut, a Occident, la dignitat i la força.
Fou una joguina a les mans de l’emperador romà d’Orient, Lleó el Gran, i del cap dels sueus Ricimer Fou nomenat emperador gràcies a ells, partint de la seva condició de senador fou fet executar per Ricimer 472
Martí de Braga
Cristianisme
Monjo.
Fundador del monestir de Dumium, a Galícia 550, fou bisbe de Braga ~570 i metropolità dels sueus hispànics arians, per la conversió dels quals treballà És autor de tractats pastorals, entre els quals sobresurt De correctione rusticorum La seva festa se celebra el 20 de març
trient
Numismàtica i sigil·lografia
Antiga moneda romana de coure del valor d’un terç d’as.
Amb la reforma de Constantí fou equivalent a la tercera part del solidus d’or Hom en baté a moltes seques de l’imperi Diversos pobles bàrbars imitaren aquest valor monetari i l’encunyaren preferentment A la península Ibèrica en bateren els sueus i els visigots i, des del regnat de Leovigild 568-586, fou l’únic valor monetari d’or del reialme visigot El seu pes era de 1,55 g d’or teòric