Resultats de la cerca
Es mostren 109 resultats
Preste Joan
Història
Monarca cristià llegendari que la tradició cristiana europea de l’edat mitjana situava en un país imaginari d’Àsia que hom suposava voltat de pobles infidels.
El nom d’aquest monarca procedia del fet que hom el suposava, alhora, sacerdot Cap a la fi del s XIV, gràcies a les relacions de missioners, hom pogué precisar que la llegenda tenia un fonament remot en l’existència del regne cristià d' Etiòpia , anomenat sovint des d’aleshores terra del Preste Joan Als Països Catalans, per les nombroses relacions comercials amb la Mediterrània Oriental, la llegenda adquirí una força notable i ja Ramon Llull afirmà que calia que els cristians europeus units alliberessin el Preste Joan dels infidels que l’amenaçaven Posteriorment, malgrat els…
filtre
Beuratge màgic, especialment el que hom suposava que inspirava l’amor.
primera pau Nòrdica
Història
Nom donat al conjunt dels tractats de pau que clogueren la guerra dels Trenta Anys a la mar Bàltica i que tingueren lloc a Oliva (maig del 1660), Copenhaguen (juny del 1660) i Kardis (juliol del 1661) entre Suècia, Dinamarca, Polònia i Rússia.
Suècia obtingué el reconeixement de la seva sobirania sobre Pomerània, Livònia, Escània, Blekinge i les illes Åland, fet que suposava l’hegemonia sobre la Bàltica
capitis deminutio
Dret romà
Pèrdua o disminució que un ciutadà romà sofria en la seva capacitat jurídica.
La màxima suposava el pas d’home lliure a esclau la mitjana, la pèrdua de la ciutadania romana i la mínima, l’anullació de la posició ocupada en el si d’una família En qualsevol cas, era causa de dissolució del matrimoni
asclepíades
Medicina
Nom donat als metges grecs antics que tenien funcions sacerdotals als temples d’Asclepi, que eren transmeses per tradició familiar.
Hom els suposava descendents d’Asclepi Tingueren un desenvolupament flòrid en les escoles de Cnidos, Cos i Rodes El més conegut dels asclepíades fou Hipòcrates, que donà un tomb molt important, en sentit cinetista, a l’orientació de la medicina fins aleshores
ensenyament mutu
Educació
Ensenyament en el qual, sota la direcció del mestre, els alumnes més grans o més avançats ajuden els més joves o aquells que tenen més dificultats.
Sistema organitzatiu que sorgí a Anglaterra amb Andrew Bell 1753-1832 i Joseph Lancaster 1778-1838 per solucionar el problema que suposava l’existència d’un sol mestre per una aula de molts alumnes de diferents edats El mètode també s’anomena sistema monitorial o lancasterià
antropomorfisme
Filosofia
Doctrina que empra nocions pròpies de la natura o de la conducta de l’home per a explicar entitats diferents d’aquest, siguin les coses del món natural o Déu.
La qualificació d’antropomorfisme té un sentit pejoratiu i hom l’aplica fonamentalment a les doctrines de la física antiga, la qual suposava una analogia entre el macrocosmos l’univers i el microcosmos l’home, i també les docrines que interpreten les entitats sobrenaturals segons l’ésser de l’home
congrés de Gotha
Història
Assemblea que tingué lloc a Gotha (1875), de la qual sorgí el partit socialista que, el 1890, adoptà el nom actual de Sozialdemokratische Partei Deutschlands
.
El corresponent pla d’acció aprovat, conegut com a programa de Gotha , que suposava un compromís entre les tendències lassalliana i marxista, recollia la teoria sobre la llei de bronze del salari i el principi de la lluita de classes , i fou modificat en sentit marxista, el 1891, en el programa d’Erfurt
‘Umar II
Història
Nom amb què és conegut a l’Occident ‘Umar ibn ‘Abd al-Azīz, califa omeia (717-720).
Governador d’al-Ḥijāz durant el califat del seu antecessor, un cop califa es negà a continuar les guerres d’expansió de l’islam A l’interior, intentà de resoldre el desequilibri econòmic que suposava la diversitat d’imposts deguts per musulmans i no musulmans i portà a terme diverses i impopulars reformes fiscals El succeí Yazīd II
dret de presentació
Dret internacional
Privilegi pel qual un monarca o cap d’estat podia proposar al papa, en quedar vacant una seu episcopal, un candidat perquè fos elegit i consagrat bisbe.
Aquesta presentació suposava, de vegades, un sistema força complicat llista prèvia, terna, etc Propi d’algunes monarquies europees, a l’Estat espanyol aquest privilegi fou perpetuat pel govern de Franco fins i tot després que el concili II del Vaticà hagué demanat llibertat per a l’Església en aquests afers Finalment, el rei Joan Carles I d’Espanya renuncià a aquest dret, el 1976