Resultats de la cerca

Dins de la seva prolífica obra destaquen Explozie întîrziatǎ ‘Explosió retardada’, 1959, Costache si viata lui interiorrǎ ‘Costache i la seva vida interior’, 1962, Omul de lînga tine ‘L’home del teu costat’, 1963, Interva l 1968, Cunoastere de noapte ‘Coneixement de nit’, 1969, Un fluturepe lampǎ ‘Una papallona en el llum’, 1972, Apa ‘Aigua’, 1973 i Iluminari ‘Illuminacions’, 1975

Profund renovador del llenguatge, portà la tècnica expressionista al màxim de les seves possibilitats al marge de la lògica i de les regles gramaticals, acostant-se ja al dadaisme Publicà els seus poemes en la revista Der Sturm , sobre els temes de l’amor i de la guerra Pòstumament aparegué el recull Dein Lächeln weint ‘El teu somriure plora’, 1956 De l’obra dramàtica cal destacar Sancta Susanna 1914, musicada per PHindemith el 1922, Kräfte ‘Forces’, 1915, Die Unfruchtbaren ‘Els estèrils’, 1916, etc

Vida i obra Llicenciat en medicina i cirurgia per la Universitat de València, fou fundador i president de l’Aula Francesc Xavier Balmis per a la promoció mèdica del valencià Com a poeta figura en les antologies Poetes universitaris valencians 1962, Nova antologia de la poesia catalana 1964, i Dinou poetes dels seixanta 1987, entre d’altres Ha publicat els reculls poètics Poemes de la fi 1964, La platja 1968 premi València de Literatura 1965, La ciutat de la platja 1972, premi Ausiàs Marc 1971, Viatge al teu nom 1982, El matí de les fulles i El rostre de l’amant , totes dues del 1992,…

Director del Teatro Español Universitario TEU, escriví el guió de la seva novella Sin la sonrisa de Dios 1954 Com a director s’inicià, el 1956, amb Las manos sucias posteriorment les seves pellícules se centraren generalment en l’acció Golpe de mano 1968, sobre la guerra civil de 1936-39, Razzia 1972, El último viaje 1973, Metralleta Stein 1974, Perros callejeros 1977, Jugando con la muerte 1982, Perras callejeras 1984, Yo, el Vaquilla 1985, Esquadró 1986, Oro fino 1987, Passió d’home 1988, L’afer Lolita 1991

Estudià dret a la Universitat d’El Escorial A València fundà, amb Tomàs Abad i García Ferrando, el grup del TEU, dependent del Club Universitari El 1961 s’incorporà a la companyia de Núria Espert com a ajudant de direcció d’Armand Moreno El 1964 començà la seva etapa professional amb Diálogos de la herejía , de Gómez Arcos, i a partir d’aquesta obra muntà els seus propis espectacles Dirigí, entre d’altres, obres de Friedrich Dürrenmatt, Ionesco, Jean-Paul Sartre, Edward Albee, Arnold Wesquer, etc Obtingué el Premio Nacional de direcció del 1969 pel seu muntatge Rosas rojas para mí i el del…

De formació autodidacta, fundà amb el seu germà Mika una productora i inicià una de les filmografies més originals del cinema europeu contemporani Ha dirigit Rikos ja raingaistus ‘Crim i càstig’, 1983, Calamari Union 1985, Varjoja paratiisissa ‘Ombra en el paradís’, 1986, Hamlet liikemaailmassa ‘Hamlet al món dels negocis’, 1987, Ariel 1988, Leningrad Cowboys Go America 1989, Tulitikkutehtaan tyttö ‘La noia de la fàbrica de llumins’, 1989, I Hired a Contract Killer 1990, Scènes de la vie de bohème 1992, Pidä huivista kiinni, Tatjana ‘Agafa el teu mocador, Tatiana’, 1994, Kauas pilvet…

Estudiant de filosofia i lletres a la Universitat de València, el 1957 fou nomenat director de la secció del Teatre Espanyol Universitari TEU i el 1958 director del TEU en el districte universitari de València, que dirigí fins el 1966 Durant aquest període fundà i dirigí també altres grups de teatre independent Després d’una etapa com a professor a l’ensenyament secundari a Terol, el 1971 es traslladà a Barcelona, on fou nomenat professor titular de l’Institut del Teatre i fundà 1977 el Teatro Fronterizo , que ha representat totes les seves obres També fundà i dirigí l’Associació Cultural…

Per exemple, F →SN + SV, SN →D + S, SV →V + C és una regla que indica que la frase F ha d’ésser convertida en una cadena de sintagma nominal SN i sintagma verbal SV el SN en una cadena de determinant L D i substantiu S el SV, en una cadena de verb V i complement ©, etc, fins a arribar a uns símbols terminals no susceptibles ja de cap més reescriptura La regla A →Z ¦ X-Z pot indicar que la categoria A esdevé Z en un context format a l’esquerra per X i a la dreta per Z Per exemple, en català + sord → + sonor ¦ -+ sonor, o sia un so sord esdevé sonor en un context en què el segueix un so sonor…