Resultats de la cerca

Segons la descripció bíblica —reconstrucció ideal del primitiu jahvisme nòmada a partir de la realitat del temple posterior— era dividit per un vel que separava el sant dels sants i el sant

Als primers temps del cristianisme, sense regles fixes per a la reserva eucarística, era anomenat diversament conditorium, repositorium, aedicula, turris i situat ja sigui sota la mesa de l’altar, al mur de l’absis, a la sagristia anomenada sacrarium o secretarium Les formes també foren variades nínxol, fornícula, edicle o cimbori, colom, monument sepulcral Pau V n’obligà la fixació sobre l’altar, sense prescriure’n la forma externa en aquest cas és anomenat també tabernacle

Hom li ha atribuït el sepulcre de Jaume II i de Blanca d’Anjou al monestir de Santes Creus, bé que només consta que cobrà pel tabernacle d’aquest sepulcre

Vers el 1455 treballà a Vic, on hom li atribueix un Sant Miquel Museu Episcopal Intervingué en el retaule d’alabastre de l’església de Santa Maria de Castelló d’Empúries, en el tabernacle de la Mare de Déu

Contractà 1420 amb l’escultor Pere Oller l’obra del retaule d’alabastre per a l’altar major de la seu de Vic acabat el 1427 Instituí el benifet del Tabernacle a la capella de Sant Hipòlit, que feu construir a la mateixa seu i per al qual treballà el mateix Oller, que li esculpí el sepulcre

Fou el difusor màxim de l’estil flamenc a Europa a través dels seus sepulcres a Dinamarca i a Alemanya Característica seva és la utilització de la figura humana com a suport arquitectònic Es destaca el tabernacle de l’església de Sant Lleonard de Zoutleeuw 1552, la casa de la ciutat d’Anvers 1561-67 i les parets del cor de la catedral de Doornik 1573