Resultats de la cerca

 El nom prové de l’estri amb què es juga, el tamborí La Federació Catalana de Tamborí es fundà el 2008 L’any següent fou reconeguda per la Federació Internacional i a partir d’aleshores pogué participar en els tornejos oficials

Generalment serveix d’acompanyament rítmic a algun tipus popular de flauta de bec que es toca amb la mà esquerra A Catalunya és conegut com a company inseparable del flabiol, utilitzat des de temps remots per joglars i pastors i, posteriorment, en l’antiga cobla “de tres quartans” i en la cobla actual, on el seu so, molt sec, és característic en l’acompanyament rítmic de les sardanes El flabiolaire se'l penja al coll per sobre el braç esquerre, bé que antigament el duia penjat directament al braç El cilindre, generalment de fusta alguna vegada de metall, fa una alçària que oscilla entre els 6…

Té tres orificis, dos d’anteriors i un de posterior, i es toca amb la mà esquerra, mentre que la dreta toca el tamborí dit aratza o ttunttun La seva sonoritat penetrant el fa apte per a acompanyar diferents danses Modernament, hom ha creat bandes de txistulariak , constituïdes per dos txistus amb tamborí, un txistu tercer o silbote , afinat a una quinta més baixa, i un tabal

És ballada per parelles, amb acompanyament de xeremies, flabiol i tamborí

És formada per onze músics que toquen els instruments següents el flabiol i el tamborí , tocats pel mateix instrumentista, dos tibles en fa, dues tenores en si, dos cornetins o trompetes en si, dos fiscorns , un trombó i un contrabaix El binomi flabiol-tamborí, base de la cobla, es dóna a tot Europa des de molt antic Al segle XIV hom troba cobles de joglars formades per tres o quatre músics La cobla catalana, a semblança del conjunt instrumental de vent que acompanyava la dansa alta europea del segle XV, té un instrument del registre tenor que ocupa la part central…

Constava de tres represes de setze compassos cadascuna la dansa baixa pròpiament dita, la tornada i el tordió Els instruments idonis eren la flauta i el tamborí El recull més antic, destinat a Maria de Borgonya, és del s XV Thoinot-Arbeau, a l' Orchésographie 1588, diu que era dansada per parelles, amb un aire de cançó de compàs ternari Les danses baixes i altes eren freqüents a les corts reials com la catalanoaragonesa de Nàpols