Resultats de la cerca

A la Grècia antiga, la pinacoteca designava pròpiament el lloc que atresorava πίνακεέ o tauletes pintades de caràcter votiu Hom té notícia de l’existència de la pinacoteca d’Atenes, vasta sala precedida d’un vestíbul, situada a l’ala esquerra dels Propileus de l’Acròpolis Probablement, tots els santuaris grecs posseïren colleccions de tauletes similars A l’època hellenística i romana, les pinacoteques començaren a atresorar colleccions més de caràcter artístic que no pas religioses, i d’aquí procedeix l’ús actual del terme, que designa els edificis, que, de fet, són…

Correspon a la moderna Boǧazköy El seu arxiu ha lliurat un gran nombre de tauletes, la majoria de les quals en escriptura cuneïforme

Servia per a escriure texts breus, com missives, càlculs, etc, però sobretot exercicis escolars Les tauletes de cera foren usades profusament en l’antiguitat grecoromana i fins a ben entrada l’edat mitjana

El desxiframent del lineal B de les tauletes micèniques n'ha fet recular la data de l’ús i n'ha aclarit l’etimologia, puix que hi apareix com a nom i com a ideograma

Un cop aquest plegat i segellat, es repetia al revers L’adreça es troba ja en les tauletes cuneïformes i en els papirs grecs d’Egipte, i fou usada així en les cartes fins a l’adopció del sobre

Sembla que era una de les ciutats dependents de Faistos, amb la qual devia ésser unida per una via enllosada Cal esmentar-ne les pintures murals avui al museu de Càndia i el lot de 150 tauletes micèniques, en escriptura lineal B, que hi han estat trobats

PMatthiae en descobrí les muralles, les portes monumentals, els edificis públics, els temples i el palau reial En aquest darrer indret hom trobà unes 17 000 tauletes cuneïformes que formaven part de l’arxiu reial, datat entre el 2400 i el 2250 aC, redactades en sumeri i eblaïta

Professor al Collège de France 1932 Estudià les escultures romanes de la Tarraconense i publicà, entre altres treballs, les inscripcions romanes d’Algèria És conegut amb el nom de Tauletes Albertini un grup notable de documents sobre fusta, d’època vàndala de la fi del segle V, descobertes a Tebessa Algèria

Pròpia dels amorites, no se'n conserva cap escrit, però apareix documentada en més de 2 000 noms propis dispersos, principalment en una sèrie de tauletes en accadi i, en segon lloc, en els Textos d’Execració egipcis de les dinasties XII-XIII i en els escrits ugarítics dels s XIV-XIII a C Això ha permès establir algunes de les seves característiques morfològiques i recuperar un migrat lèxic amorita

Fou corredor de banca i borsa Escriví diverses peces teatrals, entre les quals els drames Impremeditació 1904, Encegament 1980 i Obcecació 1980, les comèdies Tutti contenti 1887, Les tauletes de torrat 1889 i Cor d’àngel 1906, i els monòlegs Boira i sol 1904 i El coixet de “Cura de Moro” 1908 Publicà el recull de narracions infantils De cada color 1910 i participà amb èxit en nombrosos certàmens poètics