Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
modus tollens
Filosofia
Esquema metalògic que designa un tipus de raonament formalment vàlid, és a dir, una regla d’inferència, en què les premisses són un enunciat condicional, i la negació del seu conseqüent, la conclusió, és la negació de l’antecedent.
Segons la representació habitual de la lògica proposicional es pot expressar per *** Des del punt de vista de la lògica sentencial, però, aquesta expressió descriu simplement un enunciat tautològic
modus ponens
Filosofia
Esquema metalògic que designa un tipus de raonament formalment vàlid, és a dir, una regla d’inferència, en què les premisses són un enunciat condicional, i l’afirmació del seu antecedent, la conclusió, és l’afirmació del conseqüent.
Segons la representació habitual de la lògica proposicional es pot expressar per ***Des del punt de vista de la lògica sentencial, però, aquesta expressió descriu simplement un enunciat tautològic
principi cosmològic antròpic
Astronomia
Principi segons el qual, d’entre tots els conjunts de condicions inicials de la formació de l’Univers que hom pugui pensar, resten exclosos aquells que no haguin pogut conduir casualment al desenvolupament de la vida humana intel·ligent.
El principi antròpic té diverses formulacions La versió forta indica que les lleis de qualsevol Univers han de ser de tal manera que permetin l’existència d’observadors El principi dèbil indica que els valors de determinades constants que marquen les característiques de l’Univers no poden tenir qualsevol valor, sinó només aquell que permeti el desenvolupament de l’ésser humà Ambdues definicions han suscitat una gran controvèrsia científica, que va des de l’afirmació que el principi és tautològic fins que implica la presència d’un programador que hagi ajustat els paràmetres físics…
Aristòtil
Còpia romana d’Aristòtil del període imperial (segle I o II dC) d’un bronze perdut realitzat per Lísip (Museu del Louvre)
Yuxuan Wang (CC BY-NC-ND 2.0)
Filosofia
Matemàtiques
Filòsof i científic grec, un dels esperits més potents i influents de la història.
Vida i obra Del clan dels asclepíades, era fill de Nicòmac, metge i amic d’Amintes II de Macedònia A divuit anys ingressà a l’Acadèmia Els primers temps fou el deixeble predilecte de Plató, però les divergències posteriors els distanciaren A la mort del mestre 347, Aristòtil abandonà Atenes i passà tres anys a Assos, on s’uní amb Herpillis, de la qual tingué un fill, Nicòmac, al qual dedicà un dels tractats d’ètica D’Assos passà a Mitilene d’aquesta època daten molts dels seus treballs de biologia En 343-342 aC Filip de Macedònia li encarregà l’educació d’Alexandre Aristòtil, que atribuïa una…