Resultats de la cerca

Situada a la riba del Cefís, fou lloc estratègic entre les rutes de la Fòcida i l’Àtica En queden restes dels murs micènics, del teatre i de diversos temples Fou escenari de diverses batalles en la més cèlebre 338 aC, Filip II de Macedònia derrotà les forces confederades de tebans i atenesos i assolí el predomini sobre la Grècia central

Serviren, però, per a donar sortida a la rivalitat dels tebans i dels tessalis contra els foceus a causa del control del temple d’Apollo Els conflictes provocaren quatre guerres entre el 595 aC i el 336 aC —en alguna de les quals intervingueren els atenesos i els espartans—, que acabaren arran de la invasió i la dominació de Grècia per part de Filip II de Macedònia

Aliada amb Atenes en la batalla de Marató, el 479 aC hi tingué lloc la batalla que aportà a Grècia el triomf definitiu contra els perses Posteriorment la ciutat fou atacada pels peloponesis d’Arquidam 429 aC i destruïda pels tebans 427 aC Filip de Macedònia permeté als seus habitants que novament poblessin la ciutat després de la batalla de Queronea 338 aC, però mai no recobrà l’esplendor perduda Actualment resten les ruïnes de diverses construccions tebanes, romanes, i també algunes capelles de l’època bizantina

El 1194 i el 1188 derrotà els libis i, el 1191, obtingué un gran triomf sobre sis pobles de la Mar Durant gran part del seu regnat, el país visqué en una autèntica prosperitat, fet que li permeté de bastir obres tan monumentals com el temple palau de Madīnat Habu o enviar expedicions al Punt a la percaça de mirra i al Sinaí turqueses Un índex important de la riquesa del regne és la llista Gran Papir Harris de les seves nombroses donacions a diversos temples egipcis, entre els quals excelleixen els tebans, els d’Heliòpolis i els de Memfis En augmentar, però, la riquesa del…

D’origen obscur, adquirí relleu a partir de la dinastia XI, en la qual ja apareix associat al Sol Amon-Ra La seva història ulterior demostra la interrelació existent, a l’antiguitat oriental, entre un territori i la seva divinitat principal Déu només de Tebes durant el segon Període Intermedi, passà al primer pla arran de la victòria dels tebans sobre els hikses i ocupà un lloc de privilegi en el panteó, a més d’ésser déu nacional, a partir de l’expansió de la dinastia XVIII, tebana, a Síria-Palestina i Núbia Aquest fet repercutí en el camp religiós fou dotat d’una complexa…

Constitueix actualment un nomós de la Grècia Central 2952 km 2 117175 h 1981 La capital és Levàdia El terreny és muntanyós mont Helicó, 1 748 m, amb les úniques planes importants de Queronea i Tebes al nord, i la conca dessecada del llac Copais Els rius són pocs i curts el més important és el Cefís L’economia és bàsicament agrícola blat, oliveres Les ciutats més importants de l’antiga regió foren Tebes, la capital, Orcomen, Platees, Tanagra, Leuctres i Queronea La població originària procedia del nord de l’Epir, i fou desplaçada pels tessalis durant la invasió dòria ~1200 aC Vers la fi del…

Aquesta, a l’època micènica, constituí un estat federal que integrava nou principats, sota l’autoritat del monarca espartà la més famosa família reial d’aquell moment fou la dels atrides, que alhora governava Argos i Micenes Primitivament habitada pels aqueus, al segle XII aC els doris envaïren el territori espartà tres segles després hi constituïren una federació de quatre estats obes , als quals s’afegí un cinquè estat, format per la població aquea d’Amiclea pel damunt de les cinc obes , dues famílies constituïren les dues dinasties que regirien simultàniament l’estat els Agíades, aqueus,…

Situada damunt un pujol en el límit d’una plana interna, 48 km al NW d’Atenes, ocupa l’acròpolis o Cadmea de l’antiga ciutat homònima Reconstruïda després del terratrèmol del 1893, la ciutat actual s’ha estès als peus del pujol formant tres barris nous Fou a l’antiguitat una de les més illustres ciutats de Grècia Habitada ja durant el període protohellàdic, la roca de Cadmos fou, en època micènica, un centre polític notable que s’oposà a Argos com es dedueix de la lectura de la saga dels Set contra Tebes Durant el segle VIII aC posseïa el domini de la Beòcia i era governada per una…

La geografia física El relleu i la geologia El sòcol, de roques paleozoiques cristallines i metamòrfiques, aflora molt poc i representa un 10% de la superfície total Al nord apareixen materials calcaris, sedimentats durant la transgressió marina del Cretaci a l’Oligocè es produí una regressió L’enfonsament de la mar Roja, la formació de les muntanyes que la voregen i l’aixecament de la península del Sinaí tingueren lloc durant l’orogènesi terciària Durant el Quaternari fou reblerta d’alluvions la vall del Nil, sinclinal alpí, i la costa mediterrània, i es formà el delta del Nil, on hi havia…