Resultats de la cerca

Fill del professor de dibuix Francesc Tenas i nebot del fuster Antoni Tenas Alumne de l’escola de Barcelona, el 1863 obtingué una beca de la diputació per a especialitzar-se en art decoratiu a Toledo Participà en l’Exposición Nacional del 1860 amb un projecte de mausoleu per als herois de la guerra d’Àfrica i un esbós per a la façana de Santa María la Blanca de Toledo Obtingué diversos premis, entre els quals una medalla a l’Exposición del 1864

Deixeble de JC Panyó —que ajudà en l’obra de l’església del Tura— a l’Escola d’Art d’Olot, es formà també a la Llotja de Barcelona Fou professor de l’Escola de Belles Arts de Girona Conreà l’escenografia i publicà llibres teòrics i pràctics per a l’ensenyament artístic

Format a Llotja amb Pere Carbonell i Antoni Alsina i Amils, amplià estudis a París amb Bourdelle Dins l’Associació Escolar Artística concorregué amb una caricatura a l’Exposició de Retrats i Dibuixos del 1910 Fou des del 1916 professor de modelatge i buidatge a Llotja Concorregué a les Exposicions d’Art de Barcelona del 1920 i el 1921 Obtingué un diploma d’honor a l’Exposició Internacional del 1929 i participà a la Nacional del 1942 Té alguna obra pública a Barcelona, però es destacà sobretot pels seus busts i retrats, de sòlida sobrietat

Es graduà l’any 1966 a l’ETSAB, a la qual es mantingué estretament vinculat des del 1968, data en què inicià la seva tasca docent El seu camp d’interès se centra en la definició dels continguts tècnics, constructius, d’ús, etc, que han de caracteritzar l’arquitectura pública, àmbit a què pertanyen la majoria dels programes que ha desenvolupat Entre les obres realitzades en collaboració amb Albert de Pineda des de l’any 1991 destaquen l’Hospital del Mar de Barcelona 1988-91, premi FAD, els poliesportius de Pineda de Mar 1989-95 i de Premià de Dalt 1990-93, l’escola primària i institut de…

Situació i presentació Limita al N amb els termes de Sant Joan de Vilatorrada i Sant Fruitós de Bages, a l’E amb el Pont de Vilomara i Rocafort i Mura, al S amb Sant Vicenç de Castellet, Castellgalí i Sant Salvador de Guardiola, i a l’W amb Rajadell i Fonollosa El document més vell que es coneix, certificant l’existència històrica de la ciutat i del topònim que la identifica, és el diploma reial del rei Odó, datat a Orleans el 24 de juny de l’any 889, i les modificacions que en el concili de Port 890 hi van ser introduïdes en parlar de la ciutat i del seu territori El topònim, però, sembla…