Resultats de la cerca

Professional des dels quinze anys, la seva dilatada carrera se situa entre el rhythm-and-blues , el jazz , el pop i la música celta Es donà a conèixer a mitjan anys seixanta, en ple esclat del moviment beat , al capdavant del grup Them, amb el qual enregistrà èxits com Baby please don't go o Gloria L’any 1966 emprengué la seva carrera en solitari i un any després enregistrà Brown Eyed Girl El clímax de la seva trajectòria arribà a mitjan anys setanta amb discs com Hard Nose The Highway 1973 Les incursions en la música celta han estat una constant en la seva carrera, tant en solitari com amb…

Participà en la Segona Guerra Mundial i, posteriorment, treballà en el camp editorial i com a mestre El 1951 publicà la seva primera novella, Lie Down in Darkness , que pel to tràgic i l’estil el portà a ser considerat un representant típic de l’Escola del Sud, caracteritzada per la influència dominant de Faulkner Seguiren The Long March 1956 i Set This House on Fire 1960 El 1968 obtingué el premi Pulitzer amb The Confessions of Nat Turner , en el qual, a partir de documents històrics reconstruí una revolta dels esclaus negres de l’any 1831 liderada pel cabdill d’aquest nom,…

És autora de les novelles Spinster 1958 i Teacher 1963, i de l’autobiografia I Passed this Way 1980, on s’expressen les contradiccions entre la cultura maori i l’occidental

Lluità en la Primera Guerra Mundial fou actor i periodista És autor de novelles de misteri This Man is Dangerous ‘Aquest home és perillós’, 1936, Dance without Music ‘Ball sense música’, 1947, etc, i un llibre de poemes, Poems of Love and War ‘Poemes d’amor i de guerra’, 1916

Debutà l’any 1957 El 1964, una versió d' It's Not Unusual , de G Mills i L Reed el projectà a la fama Influït per Elvis Presley, aconseguí l’èxit gràcies a la seva veu poderosa i també al caràcter desinhibit de les seves actuacions, que el convertiren en un sex symbol Fins a mitjan anys vuitanta fou un dels cantants pop més destacats, tant a Europa com als Estats Units, on el 1965 guanyà un Grammy a l’artista revelació Entre altres, ha enregistrat els discs A-Tom-ic Jones 1966, Green, Green Grass of Home 1967, Delilah 1968, Help Yourself 1968, This Is Tom Jones 1969, I Who Have…

Fou el novè membre del Grup dels Vuit Ash Can School i n’esdevingué el més important Conreà un expressionisme realista i violent, derivat de les pintures negres de Goya i basat sovint en temes de boxa, antiga afecció seva Both members of this Club , 1909 Washington National Gallery of Art L’ Armory Show 1913 el feu evolucionar devers un estil de base geomètrica més líric i colorista

Entre els seus nombrosos films, en els quals ha encarnat sovint un tipus de personatge dur, irònic i cerebral, cal esmentar Rebecca 1940, This land is mine 1943, The picture of Dorian Gray 1945, All about Eve 1950, Oscar al millor actor secundari, That kind of woman 1959, A shot in the dark 1964, Trunk to Cairo 1965, The quiller memorandum 1966, etc Se suïcidà en un hotel de Castelldefels

Jugador professional de rugbi, aprofità l’experiència per a la seva primera novella, This Sporting Life 1960, obra de gran èxit portada al cinema el 1963 i en la qual presenta personatges que pugnen per ascendir socialment, tret freqüent de la seva producció Radcliffe , 1963 Saville , premi Booker 1976 Present Times , 1984, etc En les seves obres teatrals la temàtica és similar The Restoration of Arnold Middleton 1967, Celebration 1969, Home 1970, Mother's Day 1976, Early Days 1980, The March on Russia 1984, Stages 1992, etc

Tot i que en un principi es revelà com un realitzador polèmic — Crossfire 1947, Give Us this Day 1949—, després de la depuració maccarthista esdevingué un dels professionals més comercials de Hollywood Broken Lance 1954, Caine Mutiny 1954, Raintree Country 1957, The Youngs Lions 1958, Warlock 1959, A Walk on the Wild Side 1962, The Mirage 1965, premi del festival de Sant Sebastià, Shalako 1967 i He is My Brother 1976, l’última pellícula que dirigí Fou també autor d’unes memòries Odd Man Out A Memoir of the Hollywood Ten 1955

Després d’una fecunda tasca com a productor, s’estrenà com a realitzador amb Room at the top 1959, adaptació de la novella de John Blaine, que obtingué un Oscar a la millor actriu Simone Signoret i un altre al millor guió De la filmografia posterior sobresurten les adaptacions de Henry James The Innocents 1961 i Our Mother's House 1966, The Great Gatsby 1974, segons la novella de Scott Fitzgerald, Something Wicked This Way Comes 1983, basada en la novella de Ray Bradbury, i The Lonely Passion of Judith Hearne 1987