Resultats de la cerca
Es mostren 5770 resultats
maquis
Història
Moviment de guerrilles antifranquistes que tingué lloc en diversos punts de l’Estat espanyol.
Començà immediatament després d’haver-se acabat la Guerra Civil de 1936-39, però no fou fins a l’alliberament de França per part dels aliats 1944 —la qual cosa permeté l’entrada d’homes des de l’altra banda dels Pirineus— que el maquis tingué ressò El període de màxim apogeu foren els anys 1944-49, però, amb alts i baixos, el maquis romangué actiu fins a les acaballes dels anys cinquanta Animat fonamentalment pel Partit Comunista i també pel PSOE Astúries i la CNT Catalunya, el maquis arribà a plantejar veritables problemes a les autoritats franquistes, que en diversos casos…
tuchinat
Història
Moviment de revolta social que tingué lloc a partir del 1360 a l’Alvèrnia i el Llenguadoc.
Dirigits en algunes ocasions per nobles arruïnats, els tuchins , camperols i artesans pobres, atacaren castells, nobles i clergues La insurrecció fou reprimida amb gran rigor pel duc de Berry 1382-84 A la mateixa època una revolta semblant el tuchinaggio tingué lloc al Piemont fou dominada per Amadeu VII de Savoia 1387
segona guerra Púnica
Història
Fet d’armes entre Roma i Cartago que tingué lloc els anys 219-201 aC.
Partí de les bases que els cartaginesos havien establert al S de la península Ibèrica, especialment Cartago Nova Cartagena, per compensar les pèrdues a Sicília Anníbal projectà l’atac directe a Roma, en una expedició per terra El primer episodi fou la presa de Sagunt, aliada dels romans, que es defensà aferrissadament Un cop dominada, Anníbal, amb un gran exèrcit, travessà els Pirineus i els Alps, seguint una ruta molt discutida en els detalls, penetrà a Itàlia, on aconseguí grans victòries batalles de Trebia i Trasimè, però no s’atreví a assetjar Roma i no se li uniren els pobles itàlics…
Via Lliure
Manifestació massiva que tingué lloc a Barcelona amb motiu de l'Onze de setembre de 2015.
Convocada i organitzada per l’ Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural , reivindicava la independència de Catalunya per mitjans democràtics Els participants, procedents de tot el territori català, es disposaren al llarg de 5,2 km al llarg de l’avinguda Meridiana de Barcelona, des de Can Dragó Nou Barris fins a les proximitats del Parlament de Catalunya, al parc de la Ciutadella El moment culminant fou, com en les anteriors manifestacions, a les 1714, quan un punter gegant transportat per atletes començà el recorregut d’un extrem a l’altre per l’espai central de la manifestació Quarta…
Híxar

Armes dels Híxar
Família aragonesa que tingué origen en Pere (I) Ferrandis d’Híxar, fill natural del rei Jaume I i de Berenguera Ferrandis.
El seu pare li concedí la baronia d’Híxar 1268, i aquest fou des de llavors el cognom familiar El seu únic fill, Pere II Ferrandis d’Híxar i de Navarra , renuncià a la baronia per entrar en religió i l’heretà el seu fill Alfons I Ferrandis d’Híxar i d’Anglesola Aquest tingué un sol fill, Pere III Ferrandis d’Híxar i d’Alagó , el qual, en restar vidu per tercera vegada, entrà a l’orde de Sant Bernat El succeí el seu fill Alfons II Ferrandis d’Híxar i de Mesía o Mejía , els altres dos fills, Pere i Gonçal, foren comanadors de Montalbà i caps de la branca valenciana de la família,…
neorealisme
Literatura
Tendència de la narrativa italiana, que tingué la màxima difusió els anys posteriors a la Segona Guerra Mundial.
Hom ha designat també com a “neorealistes” l’obra d’alguns autors apareguda als anys trenta com ara AMoravia o CBernari, en les quals la descripció de la realitat distanciada i amb afany d’objectivitat domina per damunt d’exigències líriques o poètiques Les experiències successives del feixisme, la guerra i la resistència foren, però, el que donà al moviment una entitat més pròpia, en la qual destacava, a més, com un element força habitual, la consciència social, evidenciada en pronunciaments polítics esquerrans El llenguatge en general planer, i la reticència envers l’experimentalisme i el…
batalla de Kosovo
Història
Militar
Confrontació armada entre turcs i cristians bosnians i serbis que tingué lloc a la plana de Kosovo, al nord de Skoplje, el 1448.
Finí amb la victòria dels otomans Refermà el domini d’aquests als Balcans després de la batalla de Kosovo Polje, que tingué lloc seixanta anys abans 1389
guerra de Secessió
Història
Conflicte armat que tingué lloc els anys 1861-65, als EUA, entre els Estats del Nord, industrials i proteccionistes, i els del Sud, agraris i lliurecanvistes.
El punt fonamental de discòrdia era l’esclavitud El Nord volia abolir-la o almenys que no es propagués als nous estats de la Unió El Sud, contràriament, volia mantenir-la i estendre-la Durant anys les tensions s’havien resolt a base de compromisos provisionals Però l’elecció d’A Lincoln —decidit abolicionista— com a president de la Unió 1859 provocà la separació d’onze estats del Sud, que constituïren la Confederació Sudista , i el desencadenament de la guerra, que tingué tres fronts El front de l’E, entre Washington i la capital confederada, Richmond, que no era gaire lluny, fou…
Tagliavia
Llinatge feudal sicilià que des del s XIV tingué les senyories de Sommatino, Ravanusa, Menfi i Castelvetrano.
Antonio Tagliavia, baró de Castelvetrano, fou pare de Gian Vicenzo Tagliavia , primer comte de Castelvetrano, que es casà amb Beatriu d’Aragó, filla del baró d’Àvola Foren pares possiblement de Pietro Tagliavia d'Aragona i amb seguretat de Francesco Tagliavia d’Aragona i de Giovanni Tagliavia d’Aragona mort el 1548, que es casaren successivament amb la seva cosina germana Antònia-Contessa d’Aragó, segona marquesa d’Àvola i baronessa de Terranova Giovanni fou creat 1530, amb la seva muller, marquès de Terranova i, en enviduar, es tornà a casar amb Beatriu de Cardona i de Luna Amb la primera…
conferència de Zimmerwald
Història
Reunió socialista internacional que tingué lloc a la localitat suïssa de Zimmerwald, prop de Berna, del 5 al 8 de setembre de 1915.
S'hi reuniren 38 delegats d’11 països Bé que hi hagué unanimitat en la condemna de la guerra i de la política d’Unió Sagrada, dues estratègies s’enfrontaren L’esquerra, agrupada entorn de Lenin, proposà de transformar la guerra imperialista en guerra civil revolucionària, però la majoria s’inclinà per la reconstrucció de la Internacional Socialista, desgavellada per la guerra, que permetés d’intentar una mediació que, de fet, fracassà Ambdues estratègies tornaren a enfrontar-se en la segona conferència, que tingué lloc a Kienthal, prop de Berna, per l’abril del 1916
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina