Resultats de la cerca
Es mostren 38 resultats
tirs
Religions de Grècia i Roma
Emblema de Dionís i dels seus sàtirs i bacants consistent en un bastó ple de grops (símbol del cep) guarnit d’heura i fulles de parra.
pla de Sant Tirs
Plana al·luvial, a l’esquerra del Segre, aigua avall d’Adrall, que centra el poble del Pla de Sant Tirs (Alt Urgell) i és regada per la séquia del Pla.
el Pla de Sant Tirs

Vista del Pla de Sant Tirs
© CIC-Moià
Poble
Poble i cap del municipi de Ribera d'Urgellet (Alt Urgell).
Situat al sector pla del terme, a 702 m d’altitud vora el Segre, hi destaca la plaça Major, el carrer Major, l'església parroquial dedicada a sant Tirs edifici renovat el 1855 i que compta amb un campanar de torre rectangular amb espitlleres i finestrals al darrer pis i la capella de Sant Sebastià Hi ha un raval dit la Ferreria El poble celebra la seva festa major el segon cap de setmana d’agost, i el 28 de gener se celebra la Festa Vella
Ribera d’Urgellet

Pla de Sant Tirs
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Urgell.
Situació i presentació Format el 1968 per l’annexió dels antics municipis del Pla de Sant Tirs , Tost , Arfa i la Parròquia d’Hortó El terme tradicional del Pla de Sant Tirs, força petit de 12,16 km 2 , era delimitat a l’W i al NW pel Segre, antiga divisòria amb Noves de Segre i la Parròquia d’Hortó A migdia i a llevant envoltava el terme l’antic municipi de Tost, i al NE confrontava amb Arfa El 1937 adoptà el nom del Pla de Cadí El terme tradicional de Tost, de 51,1 km 2 , d’extensió, era al SW de la Seu d’Urgell, al bell mig de la comarca S’estenia a l’esquerra del Segre i comprenia tota…
la Freita
Llogaret
Llogaret del municipi de Ribera d’Urgellet (Alt Urgell), a 1 161 m alt., al capdamunt de la coma de Nabiners.
L’esment més antic conegut de la vila de la Freita és del 947, en què el lloc i l’antiga església parroquial de Sant Joan Baptista de la Freita formaven part de l’antic terme d’Arfa Actualment està englobat en l’actual terme del Pla de Sant Tirs
Madeix
Història
Notable d’origen got.
Fou denunciat pel bisbe de Barcelona Frodoí, a l’assemblea d’Attigny 874, pel fet d’haver obtingut per precepte reial l’església de Sant Esteve, del bisbat de Barcelona, i d’haver-hi celebrat reunions de pagesos Sembla ésser un dels dissidents que, amb els preveres Baió de Terrassa i Tirs de Barcelona, celebraven en ritu visigòtic, en oposició al bisbe franc Frodoí