Resultats de la cerca
Es mostren 25 resultats
tranquil | tranquil·la
Dit d’una persona sense prejudicis ni preocupacions.
espirogira
Botànica
Gènere d’algues verdes filamentoses, de l’ordre de les zignemals, amb un plast o uns quants en forma de cinta helicoide.
Formen verdets i flocs flotants de color verd clar, viscosos i barrejats amb bombolletes d’oxigen, en bassals més o menys constants i corrents d’aigua de circulació tranquilla
Yongcheng
Història
Nom imperial amb què és conegut Yinchen, tercer emperador xinès de la dinastia manxú dels qing (1723-35).
Quart fill de Kangxi, s’apoderà violentament del poder després d’occir els seus germans i, probablement, el pare i tot Centralitzà l’administració i l’exèrcit en les seves mans Tot i que les cròniques parlen de la seva mort tranquilla, segons la llegenda fou assassinat per la filla d’un home que havia fet executar
Conrad Colomer i Rogés
Teatre
Autor teatral, actor i cantant.
Autor de sarsueles, com Primer jo 1873, Les campanetes 1873, en collaboració amb Eduard Vidal i Valenciano, musicades per Josep Ribera, El somni de la innocència 1895, amb música d’U Fando, etc Adaptà el vodevil Kikirikí 1887, l’opereta Flor de te 1897 i les comèdies La torre dels misteris 1876 i La casa tranquilla 1879, i La làmpara meravellosa 1894 Dirigí el Teatre Tívoli de Barcelona
fauna de Jehol
Paleontologia
Ecosistema fòssil procedent del nord-est de la Xina i que data del Cretaci inferior, fa entre 133 i 120 milions d’anys.
El material fòssil de la fauna de Jehol es troba representat a les formacions Yixian i Jiufotang L’hàbitat consistia en zones humides amb nombrosos llacs que possibilitaren la sedimentació tranquilla i les condicions anòxiques per a la preservació excepcional de restes orgàniques Aquesta fauna ha assolit fama mundial gràcies a les troballes de diverses espècies de petits dinosaures amb plomes que documenten la transició entre aquests i els ocells Tanmateix, hom ha trobat, també, restes de plantes angiospermes, invertebrats gasteròpodes,…
Josep Massó i Ventós

Josep Massó i Ventós
(CC0)
Literatura catalana
Escriptor.
Fill de Jaume Massó i Torrents Dirigí l’entitat Teatre dels Poetes i la revista “La Rondalla del Dijous” Fou redactor d’"El Poble Català” i collaborà a “El Matí”, “La Vanguardia”, etc Poeta d’arrel maragalliana, publicà Pòrtic 1910, Arca d’ivori 1912, L’hora tranquilla 1914 i Totes les cordes 1920 En teatre, Camins de la vida 1916, Vella cançó 1916 i La primera flor 1919, i la novella La germana 1921 Traduí obres d’Andersen, Maeterlinck, Lamartine i Musset, i publicà les rondalles La nau de…
Urbà Fando i Rais
Música
Compositor, director i organista.
Inicià els estudis a l’escolania de l’església de la Mercè de Barcelona i continuà els estudis de piano i d’orgue al Conservatori de Música del Liceu Fou director dels cors del Gran Teatre del Liceu i també dirigí petites companyies itinerants de sarsuela i opereta Força apreciat en el seu temps, participà en la creació del teatre líric català Entre els seus primers èxits hi ha L’illa tranquilla i El príncep del Congo 1894, que prenien com a referència obres del repertori líric El 1895 inicià una carrera prometedora a les temporades del teatre Jardí Espanyol L’obra…
,
Aquil·les

Aquil·les en una àmfora grega atribuïda al "Pintor d’Aquil·les"
© Fototeca.cat
Mitologia
Heroi mític de la guerra de Troia, fill de Peleu i de la deessa Tetis.
Rei de Tessàlia Ftiòtida, marxà a la guerra de Troia amb els seus súbdits, preferint una vida curta i gloriosa a una vellesa llarga i tranquilla com li havia ofert la seva mare Barallat amb Agamèmnon per la possessió de l’esclava Briseida, abandonà el combat i no hi tornà fins que el seu amant i amic Pàtrocle fou mort en batalla Desafià Hèctor a combat singular i el matà amb l’ajuda d’Atena després tornà el seu cadàver als troians, pregat per Príam, rei de Troia i pare del mort El príncep Paris, germà d’Hèctor i raptor d’Helena, el matà, d’un tret de…
zen
Budisme
Forma japonesa de l’escola budista xinesa Chan, introduïda al Japó pel monjo Eisai (1191) i perfeccionada pel monjo Dōgen (1227).
El zen rebutja l’especulació, l’argumentació i la teorització i es preocupa únicament de la illuminació interior satori Per a disposar-se a rebre-la, hom se serveix de dos mitjans principals el dels kōan qüestions paradoxals i aparentment absurdes, que no tenen una resposta lògica i el del zazen o meditació tranquilla, que hom practica especialment en una sala de meditació, anomenada dōjō , situada al bell mig dels monestirs A part la intensa meditació, els monjos de l’escola zen, a diferència de moltes altres sectes monacals budistes, es…