Resultats de la cerca
Es mostren 54 resultats
marquesat de la Tranquil·litat
Història
Títol concedit el 1833 al general Francesc Dionís de Vives i Planes
.
La seva denominació fou canviada per la de comtat de Cuba en lliurar-li, el mateix any, el reial despatx
platxeri
Tranquil·litat d’esperit, estat de despreocupació.
tranquil·litzar
Fer sentir tranquil·litat, llevar la inquietud, l’agitació.
convulsió
Alteració violenta que trasbalsa la tranquil·litat d’una societat.
pau
Estat de tranquil·litat o quietud no torbat per fatics, molèsties, etc.
Aiguablava
Platja d’Aiguablava, a Begur
© Fototeca.cat
Cala
Cala de la Costa Brava, dins el terme municipal de Begur (Baix Empordà), al sud de la caseria de Fornells, dominada a ponent per la muntanya de ses Falugues.
Al voltant de la platja s’agrupa una petita caseria formada, gairebé del tot, per cases d’estiueig L’entrant de la mar, el marc rocós, el color de les aigües i llur tranquillitat han fet d’aquest indret un dels més visitats de la Costa Brava
ataràxia
Filosofia
Tranquil·litat de l’ànima no torbada per cap desig ni per cap temença.
Per a Demòcrit és un dels elements de la felicitat Els epicuris, els estoics i els escèptics la collocaren al centre de llur filosofia
datació per l’argó
Química
Mètode de determinació de l’edat geològica de les roques i meteorits mitjançant la mesura de les quantitats relatives de potassi i d’argó presents.
Hom troba sempre, en efecte, l’isòtop 4 °Ar en els minerals que contenen potassi, en els quals prové del 4 °K radioactiu, i la relació Ar/K creix amb el temps El mètode, emprat també en la datació prehistòrica, ha estat aplicat a les roques lunars del Mar de la Tranquillitat, recollides pels astronautes de l' Apollo-11 , i ha indicat que llur edat mínima és de 3 100 milions d’anys
disturbi
Interrupció d’un estat de pau, de tranquil·litat, especialment alteració de l’ordre públic.
Agustí Sagrera
Cristianisme
Frare trinitari i místic.
Ja gran prengué l’hàbit trinitari a València 1586, on professà el 1587 Fou predicador d’Oriola 1592 i lector de filosofia a València 1601 i el 1603 fou nome- nat ministre del convent de Vinganya, de Seròs Segrià Sant Miquel dels Sants, que el conegué a Barcelona el 1603, diu que arribà a la perfecta tranquillitat de l’ànima i a l’oblit de les criatures, els sentits i les potències Un cop mort, el provincial de l’orde manà fer un informe sobre la seva vida i virtuts 1603-06, que es guardava al convent de València