Resultats de la cerca

En l’atmosfera tipus és situada a uns 11 km sobre el nivell de la mar, bé que, segons els llocs, pot variar entre límits més amplis El valor mínim es presenta als pols 8 km, i el màxim a l’equador 17 km

A les latituds mitjanes, l’atmosfera tipus es caracteritza per tenir al nivell del mar una pressió de 1 013,25 hPa i una temperatura de 15ºC, amb un gradient tèrmic vertical que implica una disminució de 6,5ºC per km fins a una altitud d’11 km, on se suposa que es troba la tropopausa Aquesta capa es considera isoterma a -56,5ºC fins a l’estratosfera L’atmosfera tipus s’adopta internacionalment com a base per a la graduació dels altímetres basats en la pressió atmosfèrica

En conjunt, conté entorn del 75% de tota la massa de l’atmosfera i quasi tota la humitat i la pols Gairebé tots els fenòmens que intervenen en els canvis de temps tenen lloc a la troposfera La característica més notable d’aquesta capa atmosfèrica és el constant decreixement de la temperatura a causa de l’altitud El decreixement mitjà, anomenat gradient tèrmic , és d’uns 6,5°C per cada km d’ascensió La troposfera és una capa de l’atmosfera de caràcter relativament inestable, en la qual tenen lloc sovint moviments verticals És separada de l’ estratosfera per la tropopausa

L’aire descendeix lentament i, a la superfície, el vent segueix aproximadament la direcció de les isòbares, de manera que, per l’efecte de Coriolis, té sentit horari a l’hemisferi nord i antihorari al sud La pressió a la part central de l’anticicló varia normalment entre 1020 i 1030 millibars al nivell del mar, però en certs casos per la radiació nocturna hivernal a les regions polars pot arribar a 1050-1080 millibars Als oceans, on la fricció és nulla, el vent segueix exactament les isòbares això explica l’estabilitat d’anticiclons com el de les Açores Un anticicló pot ésser provocat o bé…

Quan l’aire atmosfèric carregat de vapor d’aigua és refredat fins a atènyer l’anomenat punt de rosada es formen, damunt els nuclis de condensació, les gotes d’aigua que constitueixen el núvol El refredament que provoca la formació de núvols és associat gairebé sempre als moviments ascendents d’aire La massa d’aire carregada de vapor puja fins a capes atmosfèriques superiors, on la pressió és menor, cosa que provoca l’expansió de la massa i el consegüent refredament precipitació El color dels núvols depèn del volum i de la natura de les partícules que els componen Els més foscs corresponen a…

És formada on es troben els fluxos d’aire fred que provenen de les latituds altes aire polar amb els d’aire càlid originat en aquestes altes pressions subtropicals aire tropical Les pertorbacions o els ciclons de la zona temperada pertorbacions noruegues neixen de les ondulacions d’una discontinuïtat entre l’aire càlid i l’aire fred del front polar Modernament, aquesta ondulació ciclònica és explicada per fenòmens d’acoblament, a través de la troposfera mitjana, dels efectes tèrmics predominants a les capes baixes amb els efectes dinàmics predominants en el nivell de la tropopausa…

La mescla de gasos per la qual és formada rep el nom d’ aire L’atmosfera és un sistema dinàmic molt complex per tal com tot el balanç energètic del planeta és conduït a través d’ella i interacciona amb la superfície terrestre i amb les masses oceàniques Per a fer l’anàlisi de l’atmosfera cal considerar-ne l’ estructura , l’ origen , la composició i la participació en el balanç energètic del planeta La variació de la temperatura amb l’altura és la característica més destacable de l’atmosfera, per tant, és útil de considerar-ne una divisió en cinc regions caracteritzades per llur diferent…