Resultats de la cerca
Es mostren 23 resultats
tudó

Tudó
Bernard DUPONT (CC BY-SA 2.0)
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels columbiformes, de la família dels colúmbids, de 40 cm, que és de color gris blavós, amb les parts inferiors més clares i amb reflexos verdosos al coll; té una faixa blanca a cada ala, les rèmiges negrenques, una faixa negrosa a l’extrem de la cua i una taca blanca a cada banda del coll.
Nia als arbres i és migrador parcial, bé que principalment sedentari, amb tendència a desplaçar-se cap al S a l’hivern Habita als boscs i, si no és objecte de caça, als parcs i jardins extensos de tot Europa, llevat de l’extrem septentrional, a les illes mediterrànies i al N d’Àfrica És comú als Països Catalans, i a l’hivern la població sedentària és reforçada pels individus provinents del nord que hi passen l’hivern
Joaquim Nin i Tudó

Joaquim Nin i Tudó
©
Literatura catalana
Escriptor.
Germà de Josep Nin i Tudó Iniciat en la carrera militar als catorze anys, el 1868 fou destinat a Cuba, on participà en la guerra d’independència cubana, i s’establí durant uns 12 anys Nomenat alferes de cavalleria 1878, un any més tard passà a la situació de reemplaçament, i el 1883 fou llicenciat Dedicat també a la pedagogia, el 1866 fundà una escola a Barcelona, i dos anys més tard, fou nomenat professor intern, i posteriorment director, de l’escola El Santo Angel, de l’Havana Retornat a Barcelona, el 1882, fundà una nova escola amb el mateix nom que la que dirigia a Cuba És autor, entre d…
Josep Nin i Tudó
Pintura
Pintor.
Germà de Joaquim Nin i Tudó Passà per Llotja Fou deixeble de Carlos Luis de Ribera a Madrid, on s’establí Correcte retratista oficial Prim, Castelar , etc, conreà la pintura d’història, amb obsessiva preferència pels temes de morts Els herois de la Independència espanyola 1876 ajuntament de Madrid, L’enterrament d’Ofèlia 1878
Josefa de Tudó i Catalán
Història
Primera comtessa de Castillo Fiel (1807).
Filla del militar català Antoni de Tudó i Alemany, governador del Real Sitio del Buen Retiro Es casà el 1828 amb Manuel de Godoy y Álvarez de Faria, de qui fou segona muller
Vilardida

L’església de Vilardida
© JoMV
Poble
Poble del municipi de Montferri (Alt Camp), just al límit amb el de Vila-rodona, on s’estén una part del nucli.
A l’antiga església parroquial, que depèn de l’església de Vila-rodona, es venera la Mare de Déu de Vilardida L'edifici és del segle XVIII El lloc és esmentat Villa Ardidam ja el 1009 com a feu dels bisbes de Barcelona El 1151 Vilardida, que formava part del terme del Montmell, fou donada per Ponç Pere en feu a Ramon de Llorenç perquè hi construís un castell i cases El 1194 surt Bernat de Vilardida com a senyor o castlà del lloc, amb alguna dependència del bisbe El 1553 tenia 2 focs El 1632 consta com a lloc de baró El 1706 Joan Fans, del Mas de Fans, era senyor baró del castell i el terme…
columbiformes
Ornitologia
Ordre d’ocells de potes curtes, bec amb l’àpex corni, gruixut i una mica encorbat, i la base amb una pell suau que cobreix els orificis nasals.
Bons voladors, són gairebé cosmopolites en són excepció les regions circumpolars Representants més importants de l’ordre dels columbiformes Subordre de les columbàcies Família dels colúmbids Columba guinea colom de Guinea Columba livia colom roquer Columba oenas xixella Columba palumbus tudó Didunculus strigirostris manumea Macropygia phasianella colom faisà Oena capensis tórtora del Cap Streptopelia decaocto tórtora turca Streptopelia senegalensis tórtora del Senegal Streptopelia turtur tórtora Família dels ràfids Raphus cucullatus dodo Subordre dels pteroclis Família de les pteròclides…
Unió General de Sindicats Obrers de Catalunya
Cartell de propaganda antifeixista de la Unió General de Treballadors (octubre del 1936)
© Fototeca.cat
Economia
Central sindical creada a Barcelona el 29 de juliol de 1934, per escissió d’una gran part dels sindicats de la UGT catalana, contraris al centralisme del comitè executiu estatal.
Estretament vinculada a la Unió Socialista de Catalunya , en formaven part, inicialment, 41 sindicats i 19 429 afiliats, sota la presidència de JFronjosà La seva principal força es trobava en els sectors d’empleats de banca, tècnics, administratius i obrers qualificats N'eren dirigents MMartínez i Cuenca, JSánchez i Marín, CSala i Franqueza, GMartínez i Lozano i RPalomas i Tudó Participà, durant la primera meitat del 1936, en els fronts únics sindicals amb la UGT, la Federació Obrera d’Unitat Sindical i el CADCI el 21 de juliol de 1936, davant les circumstàncies provocades per l’aixecament…
comtat de Castillo Fiel
Història
Títol concedit el 1807 a Josefa de Tudó i Catalán
, muller de Manuel de Godoy.