Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
Blanca Varela Gonzales
Literatura
Poetessa peruana.
El 1943 començà a estudiar Lletres i Educació Uns anys més tard es traslladà a París per ampliar a estudis i freqüentà els ambients existencialistes, especialment Jean Paul Sartre i Simone de Beauvoir, que conegué a través d’Octavio Paz Posteriorment visqué a Florència i a Washington, on treballà com a traductora i periodista El 1959 publicà el seu primer recull, Ese Puerto existe , al qual seguiren, ja establerta definitivament al seu país 1962, Luz de día poemario 1963, Valses y otras falsas confesiones 1971, Ejercicios materiales 1993, El libro de barro 1993, Concierto animal 1999 i les…
Joaquim Nin i Castellanos

Joaquim Nin
© Fototeca.cat
Música
Compositor i pianista.
Fill de Joaquim Nin i Tudó Es formà a Barcelona, i fou deixeble de Carles GVidiella A vint anys interpretava obres de Morera, JGay i FAlió Intervingué en la cinquena Festa Modernista de Sitges 1898 amb un concert de piano El 1902 anà a París, on estudià composició amb Vd’Indy a la Schola Cantorum, d’on fou professor 1905-08 El 1909 fou nomenat professor honorari de la Universitat Nova de Brusselles La seva carrera de pianista el dugué a residir a Brusselles 1908-1910 i a Berlín El 1911 passà a l’Havana, on fundà un conservatori i una societat de concerts, de vida efímera Residí novament a…
Enric Granados i Campiña
Enric Granados i Campiña donant una lliçó a la concertista Mercè Monner
© (IMHB) Fototeca.cat
Música
Compositor i pianista.
S’installà de nen a Barcelona, on formà part de l’escolania de la Mercè, i estudià piano amb Francesc Jurnet i amb Joan Baptista Pujol A partir del 1883 estudià amb Felip Pedrell Del 1887 al 1889 residí a París, on amplià la formació amb Charles Bériot i on conegué el pianista català Ricard Viñes Tornà a Barcelona el 1889, inicià la seva activitat com a compositor i l’any següent com a pianista El 1899 fundà la Societat de Concerts Clàssics, i el 1901 l’Acadèmia Granados, on ensenyà la seva notable tècnica pianística A partir del 1905 collaborà, entre altres artistes, amb Pau Casals, Jacques…
Maurice Ravel

Maurice Ravel (1926)
(CCC) Scott, Vera Prasilova / Rice University
Música
Compositor francès.
Vida Quan només tenia tres mesos, Ravel es traslladà amb la seva família a París De ben petit mostrà uns dots especials per a la música i el seu pare, enginyer de professió, donà suport a la vocació del seu fill El 1882 començà a estudiar piano amb H Ghys i el 1887 inicià els estudis de composició Durant l’adolescència, el seu millor amic fou el pianista català Ricard Viñes Amb ell descobrí E Chabrier i E Satie, els autors que més influència tingueren en les obres primerenques de Ravel Del 1889 al 1895 estudià al Conservatori de París, on cursà harmonia i piano i demostrà ser un estudiant de…
Cezar’ Antonovič K’ui
Música
Compositor i crític rus.
Vida La seva mare era lituana i el seu pare, un oficial de l’exèrcit de Napoleó que, obligat a romandre a Rússia per culpa d’una ferida de guerra, després de la retirada de l’exèrcit francès el 1812 s’establí a Vílnius com a professor de francès Com altres importants músics russos coetanis, no fou educat per a ser un músic professional i, posteriorment, ell mateix escriví que la composició no donava prou per a viure Tot i això, combinà els seus estudis generals amb la seva formació musical i estudià piano i teoria amb el compositor polonès Stanislaw Moniuszko El 1851 entrà a l’Escola d’…
,
Felip Pedrell i Sabaté

Felip Pedrell i Sabate
© Fototeca.cat
Música
Literatura catalana
Compositor, musicòleg i assagista.
Vida i obra Es formà musicalment a la catedral de Tortosa, on ingressà com a nen cantor de la capella de música, dirigida per JA Nin i Serra , músic illustrat que l’introduí tant en la música antiga com en la moderna i a qui considerava el seu únic mestre El 1873 es traslladà a Barcelona com a sotsdirector d’una companyia de sarsueles El 1874 estrenà al Gran teatre del Liceu l’òpera L’último Abenzerraggio —primera versió del 1868—, sobre una novella de Chateaubriand, i el 20 d’abril de 1874 estrenà l’òpera Quasimodo , l’èxit de la qual impulsà Joan Casamitjana i Marià Obiols a demanar a…
, ,