Resultats de la cerca

Actua com a biblioteca central Iniciada pròpiament després del cisma d’Avinyó, vers el 1376, l’actual biblioteca deriva, tanmateix, de la fundada per Nicolau V 1447-75 Una gran part de la tasca de catalogació i ordenació fou feta en temps de Pius XI Disposa d’adquisicions i llegats importants, com els dels ducs d’Urbino 1657, de la reina Cristina de Suècia 1690, dels Ottoboni 1748 i dels Borghese 1891, i les colleccions Barberini 1902, Chigi 1923, etc Formen el seu fons 1998 uns 75 000 manuscrits, 100 000 gravats, 8 000 incunables i un milió d’altres volums Conserva manuscrits…

Sacerdot 1907, ensenyà llengües orientals a l’Apollinare de Roma 1908-13 i fou conservador dels manuscrits orientals de la Biblioteca Vaticana 1908, de la qual fou nomenat prefecte 1930 Cardenal 1936 i bisbe d’Òstia 1937, fou secretari de la Congregació per a les Esglésies Orientals 1936-59 i bibliotecari i arxiver de l’Església Romana 1959-71 Fou també degà del collegi cardenalici des del 1951 A Montserrat, el 1952 donà la benedicció abacial al PAnselm Albareda, que l’havia succeït com a prefecte de la Biblioteca Vaticana, i el 1959 consagrà el nou altar major, acte…

Deixeble de Piero della Francesca i influït per AMantegna, desenvolupà el sentit de la perspectiva en els espais arquitectònics que serveixen de fons a les seves obres Inauguració de la Biblioteca Vaticana per part de SixtIV ~1475 Pinacoteca Vaticana Treballà a Forlì, a Loreto capella del Tresor i a Urbino, on el seu estil s’enriquí amb aportacions de DBramante i PBerruguete, dels quals aprengué la tècnica del retrat i el concepte monumental de la figura humana A Roma decorà al fresc l’absis de l’església dels Sants Apòstols

L’edicte d’expulsió, promulgat pels Reis Catòlics, marcà la gran diàspora dels jueus hispànics que no acceptaren el baptisme convers Establerts primer a Portugal, s’establiren als Països Baixos i a la resta de la costa mediterrània després de l’edicte de Don Manuel en 1496-97 jueu A la fi del segle XIX alguns es dirigiren cap a Amèrica i, a partir del 1948, al nou estat d’Israel, on són uns 200000 Les comunitats sefardites han conservat, amb més o menys força, llurs costums i llur llengua, anomenada també sefardita i reduïda actualment al judeocastellà la no pervivència del judeocatalà o d’…

Vida i obra Cursà estudis eclesiàstics al monestir de Montserrat i, en professar, canvià el seu nom de Joaquim pel d’Anselm Després feu la llicenciatura de teologia a l’Anselmianum de Roma Interessat per la història dels monestirs catalans, es preparà intensament a l’Escola Vaticana de Paleografia i Diplomàtica amb el cardenal Ehrle i, a Friburg de Brisgòvia, amb Heinrich Finke 1921-24 Fou responsable de la impremta de Montserrat i fou nomenat arxiver del monestir de Montserrat, on fundà les dues colleccions de documents i estudis Analecta Montserratensia 1917 i Catalonia…

Iniciada per Aldo Manuzio , fou continuada pels Torresani 1515-29, i des del 1533, conjuntament amb el fill d’Aldo, Paolo Manuzio Venècia 1512 — Roma 1574, que se separà dels Torresani el 1540 Excellent llatinista, publicà edicions d’autors clàssics especialment de Ciceró, la seva versió llatina de Demòstenes 1554, una collecció d’epístoles en estil ciceronià i unes antiguitats romanes en quatre volums 1560 Impressor de l’Accademia della Fama 1558-61, fou invitat per Pius VI a dirigir la impremta vaticana 1561 El seu germà Antonio Manuzio mort el 1559, expulsat de Venècia, fou…

Fou un dels fundadors de l’Accademia di San Luca, a Roma Pintà, en un estil renaixentista tardà, obres com Sant Jeroni monestir d’El Escorial i Pentecosta Pinacoteca Vaticana Fou l’inventor del mètode de decorar el mosaic a l’oli

Promogué el desenvolupament dels estudis històrics sicilians Ocupà diversos càrrecs al Vaticà, entre els quals el de prefecte de la Biblioteca Vaticana Entre les seves obres destaquen De rebus Regni Siciliae 1882 i Gli archivi e le biblioteche di Spagna in rapporto alla storia d’Italia in generale e di Sicilia in particolare 1884

La seva obra s’inscriu en l’estètica barroca de GLBernini, bé que algunes de les seves figures presenten un intens dramatisme allunyat de la teatralitat de les del seu mestre Cal esmentar les estàtues d’Apòstols 1708-18, a Sant Joan del Laterà, i el monument a Gregori XIII 1725, a la basílica vaticana

Estudià matemàtiques i teologia a Alemanya L’any 1972 fou ordenat de sacerdot dins la Companyia de Jesús Ha treballat en l’àmbit de la comunicació, a la revista dels jesuïtes “La Civiltà Cattolica” i a Ràdio Vaticana i al Centre Televisiu Vaticà, que actualment dirigeix Des de l’any 2006 també dirigeix l’Oficina de Premsa de la Santa Seu i des del 2008 és assistent general de la Companyia de Jesús