Resultats de la cerca
Es mostren 359 resultats
visaia
Etnologia
Individu d’un poble malai que dóna el nom a les illes Visayas, però que s’estén també a les illes veïnes (sud de Luzon i de Mindoro, nord i costes occidentals de Mindanao).
Constitueix la població més nombrosa de les Filipines uns 28 000 000 h a la meitat dels anys noranta, és a dir, més de la tercera part de la població total L’activitat tradicional del visaies és l’agricultura i la pesca Posseeixen una cultura desenvolupada Han rebut la influència successiva d’elements de civilització vèdics, bramànics i búdics, i posteriorment adoptaren part de les característiques generals de la civilització hispanitzada dels habitants cristians de les Filipines Són centres culturals importants les ciutats de Cebu, Iloilo, Dumaguete Universitat i San Carlos Els visaies es…
ašug
Literatura
Poeta popular d’Azerbaidjan, Armènia i altres regions veïnes.
És autor de les composicions que interpreta i actua sol o en competició amb un altre
paret comuna
Construcció i obres públiques
Dret català
Paret que pertany a dues finques veïnes; és posseïda en règim d’indivisió.
En la seva utilització cal seguir les normes del condomini
bamum
Lingüística i sociolingüística
Llengua, anomenada també mom, pertanyent a les llengües bantús del grup benvecongo, de la família nigerianocongolesa.
Posseeix un alfabet propi, que s’ha estès a les llengües veïnes semblants
contrast
Fonètica i fonologia
Trets que diferencien una realització fonemàtica de les altres veïnes en un context qualsevol.
El terme fou emprat pel Cercle Lingüístic de Praga i per AMartinet
coalescència
Lingüística i sociolingüística
Canvi fonològic que afecta la contracció de dues vocals veïnes en una de sola.
Per exemple, la monoftongació del tipus au > o auru > or
angelins
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les labiades, de tija ajaguda, amb fulles arrodonides i peludes i flors purpúries i blanquinoses disposades en glomèruls.
Viu a les pastures seques de les muntanyes calcàries, principalment al Pirineu i a les contrades veïnes
soldada
Dret civil català
Crèdit que la pubilla solia estipular a favor del seu marit que no gaudia de la condició d’hereu —cabaler o pubill—, i que per regla general deixava de pagar-se al cap de deu anys de celebració del matrimoni; i amb la peculiaritat, a més, que el marit només podia disposar-ne en restar vidu o quan deixava la casa.
Aquesta institució, freqüent a les comarques de l’Urgell i la Segarra i les contrades veïnes, ha perdut actualment tota vigència