Resultats de la cerca

S'oposà als projectes de Frederic I Barba-roja a la Itàlia del sud i alliberà Verona de la tutoria imperial El 1167 s’uní amb la Lliga Llombarda

Amb el fraccionament feudal formà una unitat politicoadministrativa, i com a tal formà part de la Lliga Veronesa 1164

De la interpretació errònia d’uns versos de Dant, Luigi da Porto, en una relació seva, en féu la família veronesa dels Capuleto, adversària dels Montecchi montescs, la qual cosa serví a Shakespeare d’inspiració per a la seva obra Romeo i Julieta

L’inspirador fou el papa Alexandre III Es formà a imitació de la lliga Veronesa, amb la qual s’uní, i constituïren la lliga de la Concòrdia La lliga impulsà la reconstrucció de la ciutat de Milà, destruïda el 1162, fundà la ciutat d’Alessandria en honor d’Alexandre III i derrotà a Legnano 1176 l’emperador Barba-roja, el qual hagué d’abandonar la seva acció a la Llombardia pau de Constança

Després d’una joventut inquieta i esbojarrada, en la qual sembla que exercí de joglar, apareix a la cort veronesa de Riccardo di San Bonifazio embolicat en el rapte de la seva muller Cunizza da Romano, la qual cosa l’obligà a fugir d’Itàlia Després d’haver visitat les corts d’Alfons X de Castella i, probablement, la de Jaume I el Conqueridor, s’installà definitivament a la de Provença, on serví tant Ramon Berenguer IV com Carles d’Anjou, quan aquest s’emparà del comtat Al seu costat prengué part en la campanya d’Itàlia, on rebé, com a premi, alguns castells als Abruços Hom n'ha…

És situada a la vora de l’Adige, al peu del Lessini, en un meandre del riu, a l’entrada a la plana d’una de les més importants vies transalpines, la del Brenner La ciutat, que conserva en el seu nucli antic, limitat pel meandre del riu, l’aspecte medieval, s’ha desenvolupat com a centre de comercialització i de transformació dels productes agrícoles És també un important nus de comunicacions Població d’origen celta, fou colònia romana 89 aC i municipi 49 aC Capital del regne ostrogot de Teodoric, fou ocupada pels longobards 568 i pels francs 774, que la convertiren en capital d’una marca…

Assolí el govern de la ciutat cap al 1260, quan Leonardo Della Scala, dit Mastino I assassinat el 1277, esdevingué podestà del popolo Ell i els seus successors — Alberto I Della Scala mort el 1301, germà seu, Bartolomeo I Della Scala mort el 1304 i Alboino I Della Scala mort el 1311, fills d’Alberto I— foren els forjadors de la senyoria veronesa, erigida en defensora de la menestralia enfront dels atacs de la noblesa foragitada de la ciutat Una nova etapa en la trajectòria dels Della Scala, caracteritzada per la temptativa de fer de llur senyoria l’estat hegemònic del nord d’…