Resultats de la cerca
Es mostren 70 resultats
vespres
Cristianisme
Part de l’ofici diví que constitueix la pregària litúrgica del vespre, amb la qual hom inicia el dia eclesiàstic.
En els diversos ritus cristians adopta formes diferents, bé que essencialment inclou salms, lectures i himnes, i solen anar acompanyades d’alguns ritus, com el lucernari, l’ofrena de l’encens, etc En la litúrgia romana té el mateix esquema de les laudes himne, salms amb antífona, càntic bíblic, lectura, càntic del Magníficat, pregàries i oració del parenostre
les Vespres Sicilianes
Portada de l’edició original francesa (1855) de les Vespres Sicilianes de Verdi
© Fototeca.cat
Militar
Aixecament popular de Sicília contra la dominació francesa (1282), que originà la coronació, com a rei de l’illa, de Pere II de Catalunya després de la seva victoriosa intervenció militar feta a petició dels sicilians: fou l’inici de la dominació catalana de Sicília.
El govern de Carles I de Nàpols a Sicília tenia descontents els súbdits, a causa dels seus abusos i opressions Havia repartit els feus i els càrrecs principals entre els francesos i gent del partit güelf Pere II de Catalunya mantenia aspiracions al tron sicilià per raó de la seva muller Constança, filla del rei Manfred, i havia acollit a la cort molts gibellins Pere entaulà negociacions diplomàtiques amb altres gibellins destacats, com el marquès de Montferrat, i també amb Miquel Paleòleg, per mitjà de Joan de Pròixida i amb el bon acord de Gènova Així mateix, s’alià amb Castella i Anglaterra…
Francesco Hayez
El petó (1859), de Francesco Hayez (Pinacoteca di Brera, Milà)
© Corel
Pintura
Pintor italià.
Influït per Canova, fou, però, el promotor de l’escola romàntica milanesa Pintà quadres històrics Vespres sicilianes , La batalla de Magenta
lucernari
Cristianisme
Ritu de benedicció de la llum, al capvespre, consistent en l’encesa de la llàntia, acompanyada d’una acció de gràcies.
D’origen jueu, fou adoptat per la litúrgia cristiana, d’on derivà l’ofici de vespres Un cas particular que ha perdurat és el ritu de l’encesa del ciri a la vetlla pasqual
pau de Catània
Història
Tractat de pau signat entre Joana I de Nàpols i Frederic III de Sicília, amb la intervenció del papa Gregori XI, el 1372.
Posà fi a les hostilitats entre la casa d’Anjou i els reis del Casal de Barcelona, iniciades el 1282 amb les Vespres Sicilianes, i reconegué el regne de Trinàcria, el títol del qual ostentava Frederic III
Gualter de Caltagirone
Història
Noble sicilià.
D’antuvi lluità contra els angevins a les Vespres Sicilianes 1282 Passada l’illa a mans de Pere II de Catalunya-Aragó, Caltagirone es revoltà contra el rei el 1283 L’infant Jaume sufocà la revolta i el féu executar
Danilo I de Montenegro
Història
Vladic de Montenegro (1700-35).
Inicià un govern teocràtic i lluità constantment contra els turcs El 1702 eliminà els turcòfils del país Vespres montenegrines , i el 1711 s’alià amb Rússia Derrotat pels turcs 1712-14, obtingué l’ajut de Venècia Fundà la dinastia Petrovič-Njegoš
Gregor Aichinger
Música
Compositor alemany.
Fou deixeble de Rde Lassus a Munic vers el 1582 i d’AGabrieli a Venècia 1584 Fou un dels primers a Alemanya que feren ús del nou estil del baix continu Escriví Sacrae Cantiones, Canzonette spirituale , misses, motets, vespres i obres d’orgue