Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
ovació
Història
A la Roma antiga, honor tributat als generals victoriosos.
Inferior al triomf, el general al qual havia estat decretada l’ovació no tenia dret al carro triomfal ni vestia la toga picta , sinó la pretexta, i era coronat amb una corona de murta
justicier
Història
Funcionari que tenia a càrrec seu la cura de justícia de l’estat.
Existí a Anglaterra i al regne de les Dues Sicílies, on fou establert el càrrec de gran justicier pels reis normands Des del rei Frederic I, fou considerat el segon càrrec mésimportant del regne, després del de gran conestable seia a l’esquerra del rei, vestia de porpa i tenia un estandard propi
Atlètic Catalunya Club de Futbol
Futbol
Club de futbol del barri de Sant Andreu de Barcelona fundat el 1965.
El club originari fou el CD Filatures, fundat el 1922 i que depenia de l’empresa Companyia Anònima de Filatures Fabra i Coats Jugava al camp Fabra i Coats i vestia samarreta amb ratlles verticals blanques i negres i pantalons negres L’any 1953 es canvià el nom pel de Club Deportiu Fabra i Coats Guanyà el campionat comarcal d’afeccionats 1954, el de segona categoria regional 1955 i el de primera 1956, any que aconseguí l’ascens a tercera divisió, de la qual fou campió el 1963 El 1965 adoptà el nom d’Atlètic Catalunya i es convertí en filial del FC Barcelona, i assimilà els colors…
,
calça
Indumentària
A l’edat mitajana, peça del vestuari femení i masculí que cobria el peu i la cama adaptant-s’hi.
Les calces eren de teixit, feltre, cuir, etc podien portar soles de cuir, que permetien de prescindir d’un altre calçat Generalment arribaven fins al genoll, i se sostenien per mitjà de lligacames Als darrers segles medievals es generalitzà l’ús de les calces masculines llargues —llevat entre els camperols—, les quals evolucionaren fins a convertir-se en una sola peça, que vestia de la cintura als peus, que, amb la generalització del teixit de punt, prengué la forma emmotllada En tornar la moda de les calces que cobrien només les cames, aquelles foren anomenades mitges calces a la Catalunya…
el Tura
Santuari
Santuari marià (Santa Maria del Tura) situat dins la ciutat d’Olot (Garrotxa).
Des del 872 existia ja al seu actual emplaçament una església de Santa Maria que es trobava sota el domini de Sant Aniol d’Aguges i que, tot i que no fou mai la parroquial del lloc que era Sant Esteve, situada en un puig veí, aglutinà des de molt antic un nucli de poblament, que s’anomenà la vila vella i que des del 1221 fou voltada de muralles El domini del lloc passà a Ripoll des del 1097 L’església de Santa Maria fou reedificada al pas del s XI al XII, sofrí molt en els terratrèmols del 1427 i fou reedificada poc abans del 1636 El temple actual fou construït entre el 1737 i el 1748 El 1936…
quaresma
Representació gràfica popular de la quaresma
© Fototeca.cat
Folklore
Cristianisme
Període de quaranta dies que, en el cicle de l’any litúrgic cristià, precedeix la festa de Pasqua.
El mot “quaresma” deriva del llatí quadragesima Al principi, tenia un caràcter marcadament baptismal es tractava d’un temps destinat a la preparació dels catecúmens a la solemne cerimònia del baptisme, que tenia lloc la nit de la vetlla pasqual A la fi del segle IV adoptà també un caire penitencial, en un doble sentit era el temps que els penitents públics acomplien les penitències necessàries per a obtenir la reconciliació amb l’Església, que s’esdevenia el Dijous Sant i era l’època en què tots els cristians practicaven el dejuni i l’abstinència, com a preparació ascètica a les solemnitats…
picardia
Tecnologia
Peça de roba feta de cànem a manera de brusa o de sac escapçat fins a mig braç, que antigament vestia l’operari blanquer quan anava a donar aigua al nau.
Nadal
Folklore
Solemnitat de l’any litúrgic que l’Església celebra el vint-i-cinc de desembre i té per objecte commemorar el naixement de Jesús a Betlem.
Les tradicions nadalenques Nadal és una festa occidental apareix per primera vegada a Roma, a la primera meitat del segle IV i, com consta al calendari litúrgic anomenat Cronògraf del 354 , amb la data tradicional L’elecció d’aquesta data no obeí a raons històriques, sinó al desig de cristianitzar una festa pagana ja existent la del dia que, després del solstici d’hivern, la llum diürna torna altre cop a allargar-se i els romans celebraven el natalis Solis Invicti , el naixement de l’invicte, és a dir, del Sol, astre divinitzat i relacionat amb la persona de l’emperador romà Constantí el…
Borredà

Borredà
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Berguedà, a l’àrea de contacte entre els últims contraforts dels Prepirineus i la Depressió Central.
Situació i presentació El municipi de Borredà, de 43,45 km 2 , limita a l’E amb Alpens Lluçanès i les Llosses Ripollès, al S amb Lluçà Lluçanès, a l’W amb la Quar el límit amb aquest darrer terme és el Margançol i Vilada i al N amb Castell de l’Areny, on les rieres de Camprubí i de Cercosa separen els dos termes El terme municipal de les Llosses té un enclavament dins del terme de Borredà el de la Rovira de Baix, entre Alpens i Borredà, que té el límit meridional a la riera de Merlès, prop del límit amb la Quar El terme és situat en el punt de contacte del Ripollès amb el Berguedà, a la zona…