Resultats de la cerca

Mestre de professió, del 1948 al 1959 representà el Senegal al senat i a l’assemblea nacional de França Ocupà la vicepresidència i la presidència del govern autònom del Senegal 1957-59 i la vicepresidència de la Federació Malí 1959-60, en dissoldre's la qual fou designat novament cap del govern del Senegal, ara independent Pel desembre del 1962, per la seva oposició al president de la república Léopold Sedar Senghor , fou acusat de temptativa de cop d’estat, detingut i, poc temps després, condemnat a reclusió perpètua Excarcerat el 1974, dos anys després hom li restituí els drets polítics Amb…

Filla de Joseph Patrick Kennedy i cinquena de nou germans entre els quals John Fitzgerald Kennedy , Robert Kennedy i Edward Moore Kennedy , el 1943 es graduà en sociologia a la Universitat de Stanford i posteriorment treballà en programes socials i per a disminuïts i associacions benèfiques Casada amb el polític demòcrata Sargent Shriver, ambaixador a França en 1968-70 i candidat a la vicepresidència del Partit Demòcrata el 1972 El 1957 accedí a la vicepresidència de la Fundació Joseph P Kennedy, des de la qual donà un fort impuls a la recerca sobre la disminució…

Net del fundador del grup HUSA Hotels , feu estudis a Suïssa i a l’IESE El 1982 fou nomenat director general del grup HUSA i posteriorment n’assumí la presidència succeint el seu pare, Joan Gaspart i Bonet Ha format part de la direcció d’organismes i d’organitzacions empresarials del sector turístic secretari de l’Asociación de Cadenas Hoteleras de España 1981, president del Consorci de Turisme de Barcelona de la Cambra de Comerç de Barcelona, des de la seva fundació 1994 fins el 2019, i president del Consejo de Turismo de la CEOE 2010-19, entre altres càrrecs És també vicepresident primer…

Ministre de Finances 1930, 1938-40, de Colònies 1831-32 i de Justícia 1932 Primer ministre 1940, fou detingut pel govern de Vichy i deportat pels alemanys 1942-45 Acabada la guerra, ocupà novament la cartera de Finances 1948 i la vicepresidència en el govern Laniel 1953-54 Féu costat a De Gaulle 1958 i participà en la redacció de la Constitució de la V República

Fou governador de Massachusetts 1918 En les eleccions del 1920 arribà a la vicepresidència amb Harding, i el succeí quan morí 1923 Candidat republicà el 1924, obtingué una àmplia majoria sobre el demòcrata John WDavis En un període de reactivació industrial, preconitzà la no-ingerència en els afers de les grans companyies i la reducció fiscal i de pressuposts A l’exterior, continuà la ingerència politicoeconòmica a l’Amèrica Llatina Nomenà la comissió que elaborà el pla Dawes

Membre de la Cambra de Representants 1948, el 1964 en fou nomenat cap de la minoria republicana Ocupà la vicepresidència 1973 dels EUA en dimitir Spiro Agnew, i, el 1974, la presidència, a causa de la dimissió de Richard Nixon amb motiu del Watergate La seva gestió grisa i el descrèdit del partit republicà a causa de nombrosos escàndols en provocaren la derrota davant el demòcrata J Carter a les eleccions del 1976 El 1979 publicà el llibre de memòries A Time to Heal

Enginyer agrònom, durant el bienni 1968-70 participà en el grup Acció Catòlica Amb el primer govern d’Adolfo Suárez ocupà la cartera d’agricultura i, posteriorment, la vicepresidència Senador per designació reial 1977, vicepresident segon del govern i ministre d’economia, participà en l’elaboració dels pactes de la Moncloa i en els treballs constitucionals Aquests anys fou un dels principals instigadors de l’anticatalanisme al País Valencià Elegit 1979 al Congrés de Diputats per UCD a la circumscripció de València, en no ésser elegit el 1982 s’apartà de la política activa

De família illustre i advocat, el 1810 s’uní als independentistes i combaté amb Francisco Miranda i Simón Bolívar Diputat, ministre i membre del consell d’estat de la Gran Colòmbia, féu costat a la segregació de Veneçuela, de la qual fou vicepresident i president del govern Ocupà breument la presidència de la república 1832 i 1848 Collaborà en la política conservadora de Juan APáez i Carlos Soublette i aspirà a la vicepresidència el 1844 El govern filoliberal de José TMoragas tallà la seva carrera política, i el 1853 es retirà a la vida privada