Resultats de la cerca

Després d’estudiar al Conservatori de Viena i de dirigir en diversos teatres, el 1869 esdevingué director al Theater an der Wien Durant els catorze anys que es mantingué en el càrrec, es guanyà una gran reputació com un dels millors mestres de l’opereta vienesa gràcies a obres com Gräfin Dubarry 1879, Apajune der Wassermann 'Apajune, l’esperit de l’aigua', 1880 o Der Bettelstudent 'L’estudiant captaire', 1882, amb la qual assolí un èxit mundial Els seus triomfs li permeteren retirar-se de la direcció i dedicar-se només a compondre Entre les seves obres posteriors destaquen…

Durant la Segona Guerra Mundial presentà a Barcelona espectacles de revista i opereta vienesa, juntament amb Franz Joham S'establí a Barcelona, i es naturalitzà espanyol el 1949 Fou director de programes a TVE i de la sala d’espectacles Scala, de Barcelona

Centrat a Milà i a Torí, partia d’una revaloració de la història i de la tradició, i presentava un gran parallelisme amb les formes de l’escola vienesa El Pavelló Italià de Brusselles 1958 i els mobles d’IGardella, LCaccia Dominioni i FAlbini són exemples d’aquest estil

No es féu remarcar fins que fou primer arquitecte d’AHitler Amb diversos elements de l’escola vienesa —molt contrafets— i de l’antiga Grècia —l’ús del dòric, del marbre i de grans escalinates— determinà el neoclassicisme nacionalsocialista del III Reich Realitzà, a Munic, la Haus der Deutschen Kunst i organitzà la Königsplatz

Conegut sobretot per les seves obres teatrals, de tipus impressionista, on féu una profunda crítica de la societat vienesa de començament del segle XX, com en Anatole 1893, Liebelei ‘Flirteig’, 1896, etc La mateixa línia segueixen les seves novelles Leutnant Gustl 1901, Fräulein Else 1924, etc És molt interessant la seva correspondència, Über Krieg und Frieden ‘Sobre la guerra i la pau’, 1939

Debutà al teatre San Carlo de Nàpols l’any 1830 Actuà a Roma, Viena, Londres, París i Peterburg El seu art era a mig camí entre el ballet romàntic i el virtuosisme de l’escola vienesa La seva gran popularitat es basava més en la gràcia personal que en el rigor tècnic Com a coreògrafa creà Rosida 1845, del qual escriví el llibret, i Gemma 1854

Juntament amb Arthur Kaps, presentà a Barcelona espectacles de revista i opereta vienesa, al Teatre Còmic El primer fou Todo por el corazón 1942 L’èxit assolit i les difícils circumstàncies creades per la Segona Guerra Mundial el decidiren a restar a Barcelona, on muntà espectacles successius, com Luces de Viena El 1949 es naturalitzà espanyol Posteriorment actuà durant llargues temporades a la televisió, a Barcelona

Amb un humorisme amable i humanitari descriu detalladament la vida de l’aristocràcia vienesa, de la petita burgesia i del món camperol de Moràvia La seva novella més important és Das Gemeindekind ‘El nen de la comunitat’, 1887 També és autora de Lotti die Uhrmacherin ‘Lotti, la rellotgera’, 1889, Unsühnbar ‘Inexplicable’, 1890 i dels relats curts Dorf- und Schlossgeschichten ‘Històries de poble i de palau’, 1883

Deixeble de Boris Blacher, la seva obra no supera els límits d’una àmplia tonalitat Té òperes, com Prinzessin Turandot 1944, Dantons Tod ‘La mort de Danton’, 1947, basada en l’obra de GBüchner, Der Prozess 1953, basada en la de Kafka, i Der Besuch der alten Dame ‘La visita de la vella dama, 1971, segons l’obra de FDürrenmatt, simfonies Filadèlfia , 1961 Vienesa , 1977 Noces de Jesús , 1980 Muniquesa , 1985 i cantates, música de cambra i concerts