Resultats de la cerca
Es mostren 83 resultats
Costa dels Esclaus
Geografia física
Sector de la costa del golf de Guinea, a l’Àfrica Occidental, entre la desembocadura del Volta i el delta del Níger.
Fou, especialment al s XVIII, el punt principal del comerç d’esclaus, d’on li vingué el nom
Pere Sassoferrato
Cristianisme
Frare franciscà, màrtir, venerat com a sant.
Vingué d’Itàlia, juntament amb Joan de Perusa, desitjós de martiri, per evangelitzar els àrabs del Regne de València Morí degollat a la ciutat de València per ordre del moro Seit, el governador Abū Saīd ‘Abd-al-Raḥmān
stundista
Cristianisme
Dit dels cristians pertanyents a diversos grups protestants d’Ucraïna originats d’un primer nucli d’estudiants de la Bíblia fundat a Odessa (~1845) sota la influència del pastor alemany Bonekemper.
Reconeixen únicament el baptisme d’adults i les assemblees de lectura bíblica i càntics o lloança de les hores al Stunde , d’on els vingué el nom Separats en nombrosos grups 1871, han estat molt influïts posteriorment pels baptistes
El Republicano
Periodisme
Periòdic que aparegué a Barcelona el 1842 sota l’impuls de Francesc de Paula Coello i d’Abdó Terradas.
Vingué a continuar l' Hoja Volante i se significà per l’aferrissada campanya contra Espartero Pel setembre del 1842 publicà el famós Pla de la Revolució La Campana de Terradas Hi escriviren també Juan Manuel Carsy, Narcís Monturiol i Joan Tutau
febrer
Cronologia
El segon mes de l’any.
En el calendari romà era el dotzè, i hom el dedicava a uns ritus purificatoris, les februalia de februare, 'purificar’, d’on li vingué el nom Té vint-i-vuit dies els anys comuns i vint-i-nou els anys de traspàs
La Voz del Pueblo
Setmanari
Setmanari republicà fundat per Francesc Julià i Perelló, que aparegué a Palma, Mallorca, (25 de juny de 1913 — 1921).
Vingué a ésser l’òrgan del partit republicà radical i d’Alejandro Lerroux a les Illes, i combaté especialment els republicans que acceptaren el reformisme de Melquíades Alvárez A més de Julià, Josep Antoni Palmer i Antoni Marroig i Bauzà foren els redactors més regulars
Alonso de Cabrera
Cristianisme
Religiós dominicà i predicador.
Estudià a Salamanca i se n'anà a Amèrica en haver-ne tornat fou professor de teologia a Còrdova i a Osuna La seva notorietat li vingué pels sermons, a partir del Sermón fúnebre dedicat a Felip II 1598 Una gran part de les seves obres teològiques foren editades a Barcelona
Làscara de Ventimiglia
Història
Comtessa de Pallars Sobirà.
Filla gran del comte Guglielmo Pietro de Ventimiglia i de la princesa Eudòxia Làscaris Vingué amb la seva mare a Catalunya, i fou casada 1281 amb el comte Arnau Roger I de Pallars Sobirà, de qui fou la segona muller Vídua el 1288, es féu monja 1307 i entrà al monestir de Jonqueres de Barcelona Fou mare de la comtessa Sibilla I de Pallars
Iacopo Sadoleto
Filosofia
Literatura italiana
Cristianisme
Cardenal i humanista italià.
Estudià l’aristotelisme, dret civil i grec a Ferrara i a Roma Nomenat secretari per Lleó X 1513-27, bisbe de Carpentràs 1517 i cardenal 1536, exercí diverses funcions polítiques i eclesiàstiques, sobretot de conciliació amb els protestants Defensà la reforma a Trento Escriví poemes llatins elegants, sobretot De Laocoontis statua , 1506, bé que la fama li vingué del seu ciceronianisme, obres de filosofia, de pedagogia i de teologia El seu comentari In Pauli epistolam ad Romanos fou condemnat
Sebastià Gelabert i Riera
Literatura
Poeta popular.
Des d’infant treballà a la possessió de sa Real, d’on li vingué el nom de Tià de sa Real , amb què és conegut Es féu famós com a glosador i pels dots d’endeví que li eren atribuïts, els quals li ocasionaren algun conflicte amb la inquisició Entre altres obres, escriví una Descripció de la temporada de l’any 1744 i sigüents fins a 1750 1846, diversos entremesos —entre els quals l' Entremès de mosson Pitja — i comèdies religioses
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- Pàgina següent
- Última pàgina