Resultats de la cerca
Es mostren 206 resultats
Vint-i-cinc
Despoblat
Despoblat del municipi de l’Olleria (Vall d’Albaida), al SE de la vila. Al començament del s XVII era habitat per 30 famílies cristianes de natura. En resta l’església de Sant Joan.
Ānanda
Cosí i deixeble preferit del Buda, al qual seguí durant vint-i-cinc anys.
Al primer concili, que tingué lloc prop de Rājagṛiha a la mort de Buda ~ 483 aC, fixà el text del Sutta Pitaka
ubanguià
Lingüística i sociolingüística
Subgrup de llengües adamana-ubanguianes que comprèn unes vint-i-cinc llengües parlades pels ubanguians.
Les més importants de les llengües ubanguianes són el banda , parlat per unes 250000 persones, el sango , llengua nacional de la República Centreafricana i difós, com a llengua comercial, a ambdues ribes de l’Ubangui, el gbandi o mongbandi , parlat al NW del Zaire i al S del territori dels banda per unes 150000 persones, i el zande o nyam-nyam , llengua literària parlada per unes 750000 persones entre el Bomu i l’Uele
mà
Disseny i arts gràfiques
Conjunt de vint-i-cinc plecs de paper, que correspon a la vintena part d’una raima.
Xavier Miserachs i Ribalta
Fotografia
Fotògraf.
Feu estudis de medicina Exposa a Barcelona des del 1956 Publicà Barcelona, blanc i negre 1964 dins un objectivisme ambiental que defuig la retòrica expressionista, i Costa Brava show 1966, i illustrà, amb retrats espontanis, les Conversaciones en Cataluña 1966 de Salvador Pàniker, Los cachorros 1967 de M Vargas Llosa, El arte prerrománico asturiano 1967, Andalucía Barroca 1978, Catalunya des del mar i Catalunya a vol d’ocell 1982 i 1985 texts de C Barral, Barcelona a vol d’ocell 1987, text de M Roig i L’Empordà…
Urbà I
Cristianisme
Papa (220-30).
Fou el successor de Calixt I Segons el Liber pontificalis, instituí vint-i-cinc títols presbiterals
Nadal
Folklore
Solemnitat de l’any litúrgic que l’Església celebra el vint-i-cinc de desembre i té per objecte commemorar el naixement de Jesús a Betlem.
Les tradicions nadalenques Nadal és una festa occidental apareix per primera vegada a Roma, a la primera meitat del segle IV i, com consta al calendari litúrgic anomenat Cronògraf del 354 , amb la data tradicional L’elecció d’aquesta data no obeí a raons històriques, sinó al desig de cristianitzar una festa pagana ja existent la del dia que, després del solstici d’hivern, la llum diürna torna altre cop a allargar-se i els romans celebraven el natalis Solis Invicti , el naixement de l’invicte, és a dir, del Sol, astre divinitzat i relacionat amb la persona de l’emperador romà Constantí el…
meròpids
meròpids Abellerol irisat (Merops ornatus)
Geoff Whalan (CC BY-NC-ND 2.0)
Ornitologia
Família d’ocells de l’ordre dels coraciformes, de 15 a 35 cm, que tenen les potes curtes i febles, el bec llarg, esmolat i lleugerament corbat cap avall, dotze timoneres i les ales punxegudes.
Comprèn vint-i-cinc espècies, repartides en set gèneres, els més importants dels quals són Merops, Melittophagus i Nyctiornis L’únic representant a Europa és l’ abellerol
Lluís d’Olot
Història
Nom que prengué Lluís Bassols en entrar a l’orde caputxí.
Bibliotecari del convent de Barcelona, escriví un Tratado del origen y arte de escribir bien , illustrat amb vint-i-cinc làmines que contenen el dibuix de diversos tipus de lletres d’aquell moment