Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
ictus cardíac
Patologia humana
Ictus acompanyat de pulsacions que aixequen visiblement la regió precordial.
Diario Político de Mallorca
Periodisme
Periòdic en castellà publicat a Palma del 15 de juny al 14 d’agost de 1808, sota els auspicis de la Junta Patriòtica.
Fou fundat pel capellà del regiment de Saragossa Sebastián Hernández Morejón per tal d’informar sobre els esdeveniments de la guerra del Francès El 15 d’agost de 1808 prengué el nom de “Diario de Mallorca” El 1811 registrà una polèmica sobre la immunitat dels béns eclesiàstics Amb l’aparició de l’"Aurora Patriótica Mallorquina” 1812 es decantà visiblement pel sector clerical, bé que posteriorment s’esforçà a mantenir una relativa neutralitat
cursi
Dit de la persona que volent aparentar elegància, finor, etc, en manca visiblement.
edat caduca
Darrer període de la vida, en el qual l’home o l’animal perden visiblement les forces i les facultats.
Justí Pepratx
Literatura catalana
Escriptor.
Vida i obra De família d’origen llenguadocià, fou un personatge representatiu de la petita burgesia de Perpinyà, on residí quasi sempre i des d’on participà activament, a partir dels anys setanta, en la vida cultural, sobretot com a membre de la Societat Agrícola, Científica i Literària Més endavant es relacionà amb escriptors i altres personalitats catalanes, especialment amb Jacint Verdaguer, que l’influí més o menys visiblement en l’obra poètica Ramellets de proverbis, màximes, refrans i adagis catalans escollits i posats en quartetes , 1880, i, publicats amb el pseudònim de…
,
col·locació
Gramàtica
Combinació de mots aparentment lliure, generada amb regles sintàctiques, però d’ús molt freqüent. Ex.: cel blau, visiblement afectat, buscar pertot arreu
.
enciclopedisme
Filosofia
Visió de la natura i de la societat, variant radical de la Il·lustració, pròpia dels creadors de l’Enciclopèdia.
El pensament enciclopedista pot ésser identificat amb el dels anomenats “filòsofs” francesos de la segona meitat del segle XVIII Fora de França, la influència de l’enciclopedisme fou força notable, especialment a Suïssa, a Polònia i a les penínsules ibèrica i italiana així, per exemple, la Junta de Comerç de Barcelona tenia l' Enciclopèdia a la seva biblioteca, malgrat que havia estat prohibida per la inquisició En rebutjar el dogmatisme i la tradició establerta, basant-se visiblement en el racionalisme i l’empirisme, els enciclopedistes pretenien d’assolir l’objectivitat crítica mitjançant…
indiana

Indiana i motlles d'estampació
© Fototeca.cat
Indústria tèxtil
Nom genèric dels teixits de cotó, o de cotó amb mescla d’altres fibres vegetals o artificials, estampats per una sola cara en un color o més.
Inicialment procedien de l’Índia el procés d’estampació era llarg i complicat, amb ploma i pinzell o bé per reserva, amb cera Hom les imità a Europa amb motlles de fusta amb el gravat en relleu L’exagerat consum d’aquests teixits al final del segle XVII perjudicà els fabricants de sedes i llanes, els quals sollicitaren protecció Felip V feu cremar tots els teixits d’indianes, i a França en fou prohibida la fabricació i el comerç també ho fou un quant temps a Anglaterra Però poc després es liberalitzà, i a mitjan segle XIX els procediments mecanitzats de teixit i estampació permeteren el…
Santa Maria de Barberà
Església
Església romànica del municipi de Barberà del Vallès (Vallès Occidental), a l’extrem nord-est de la població, al sector que s’uneix amb el sud de Sabadell.
L’edifici És una església d’una sola nau amb transsepte i tres absis de planta semicircular La nau és coberta per una volta de canó apuntat, i el transsepte, per una volta de canó seguit els absis, en canvi, són coberts per voltes de quart d’esfera L’edifici s’illumina a l’interior mitjançant deu finestretes, cinc a la nau i unes altres cinc a la capçalera totes elles són d’arc de mig punt i doble esqueixada llevat de dues, una a l’absis central que és d’una sola esqueixada i decorada per una arquivolta a l’exterior, i l’altra a la façana sud del transsepte, que té forma d’ull de bou Sobre el…
filosofia catalana
Façana de la Universitat de Cervera, important centre de la filosofia catalana dels segles XVIII i XIX
© Arxiu Fototeca.cat
Filosofia
Línia de pensament desenvolupada pels filòsofs dels Països Catalans.
La filosofia catalana mostrà, des dels seus primers passos, una clara vocació europea, que l’ha duta, d’una banda, a experimentar una gran sensibilitat pels corrents ideològics universals, i, d’altra banda, a projectar-hi, en els moments més puixants, el fruit de la seva labor creadora És ben natural que ambdós aspectes s’hagin manifestat diversament, al llarg del temps, d’acord amb les vicissituds històriques Hi ha, però, uns trets constants que, malgrat les excepcions, caracteritzen el pensament filosòfic català i que consisteixen, més que en l’adopció d’unes determinades posicions…