Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
Allahābād
Ciutat
Ciutat de l’Índia, a l’estat d’Uttar Pradesh, a la confluència del Yamunā i el Ganges.
Centre administratiu, comercial i religiós molts pelegrins visiten la ciutat per tal de banyar-se als rius sagrats Universitat Aeroport
panada
Panada
© Istockphoto
Gastronomia
Pasta cuita de farina, en forma d’una capsa rodona —a Mallorca— o triangular curvilínia —a l’Urgell, el Segrià i la Segarra— farcida de carn, peix o verdura, que hom menja normalment per Setmana Santa i per Pasqua Florida.
A Menorca són anomenades formatjades En alguns pobles de Mallorca es conserva el costum d’anar els joves de casa en casa a “captar ses panades” cantant cançons allusives a la festa de Pasqua Deixem lo dol o a la gent de la casa que visiten
Orbetello
Ciutat
Ciutat de la província de Grosseto, a la Toscana, Itàlia.
La població s’aixeca sobre l’emplaçament d’un antic poblat etrusc una petita llenca de terra ficada dins una llacuna estesa entre les dues franges de terreny que uneixen el Monte Argentario amb la terra ferma Conserva restes etrusques i muralles del temps del domini castellà Extreu mineral de ferro del Monte Argentario La llacuna té fama pels nombrosos ocells de pas que la visiten
jubileu
Religió
En la llei mosaica, solemne celebració de perdó, que s’esqueia cada cinquanta anys.
Hom havia d’alliberar els esclaus, tornar a llurs propietaris les terres alienades i deixar els conreus en repòs L’Església catòlica instituí també un jubileu, anomenat també any sant o any jubilar , durant el qual tots els fidels que, satisfetes certes condicions, visiten les basíliques romanes obtenen indulgència plenària L’inaugura el dia de Nadal L’any següent, la indulgència sol ésser atorgada universalment a favor de diverses esglésies de les diverses diòcesis Fou instituït pel papa Bonifaci VIII, el qual impulsà el primer jubileu el 1300 Celebrat un cop cada segle, el 1475…
festa de les caramelles
Folklore
Música
Festa pasqual que té lloc tradicionalment a la Catalunya Vella i al nord de la Nova: una colla de cantaires visiten cases i masies de les poblacions davant les quals canten les cançons anomenades també caramelles.
Generalment sortien el dissabte de Glòria al vespre actualment, el diumenge i el dilluns de Pasqua Un de la colla que, per tal d’arribar a balcons i finestres, porta una perxa llarga amb una cistella al capdamunt, adornada amb cintes i garlandes, recull la gratificació sovint anaven amb un mul amb portadora per a recollir els ous, anomenat la lloca Amb el resultat de la capta, els caramellaires fan generalment un àpat collectiu El costum, esmentat per primera vegada a la fi del segle XVI i que es manté en vigor encara, especialment en determinats pobles, presenta nombroses variants en alguns…
Olot
Panoràmica d’Olot
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de la comarca de la Garrotxa a la vall alta del Fluvià.
Situació i presentació Termeneja amb els municipis de la Vall de Bianya N, Sant Joan les Fonts N i E, Santa Pau SE, les Preses S i la Vall d’en Bas i Riudaura E Se situa a la vall alta del Fluvià, que travessa la població, al centre del pla d’Olot, una de les fosses tectòniques formades al sector de falles que afecta aquest tros de la Serralada Transversal La part septentrional del terme és drenada pel Ridaura i accidentada per la serra de Sant Miquel del Mont 793 m i la muntanya de Sant Valentí 709 m, serres que formen en part el límit N La serra d’Aiguanegra, al NE, el separa de Sant Joan…