Resultats de la cerca

Succeí El Liberal 1881-1906 i en foren directors Miquel Seguí, Miquel Ribé i Capó i Joan Manent i Victory, que en fou també propietari i que li donà un gran impuls Durant la guerra civil l’empresa fou collectivitzada, i el diari fou convertit en òrgan de la Confederació Regional del Treball de la CNT Deixà d’aparèixer el 8 de febrer de 1939

Vingué a ésser l’òrgan del partit republicà radical i d’Alejandro Lerroux a les Illes, i combaté especialment els republicans que acceptaren el reformisme de Melquíades Alvárez A més de Julià, Josep Antoni Palmer i Antoni Marroig i Bauzà foren els redactors més regulars

Pertany a l’anomenada Generació del 27 Catedràtic de literatura en diferents universitats, fou després lector de castellà a la Sorbona 1914-17 i a Cambridge 1922-23 Des del 1938 residí als EUA, on també ensenyà literatura en diverses universitats En el camp de la investigació literària és autor, entre altres, de Jorge Manrique, o tradición y originalidad 1947, La poesía de Rubén Darío 1948 i El defensor 1948 En poesia té llibres tan fonamentals com Presagios 1923, Seguro azar 1929, La voz a ti debida 1933 i Todo más claro 1949 Les poesies completes són del 1955, amb una…

Collaborà en publicacions professionals i fou un dels fundadors del periòdic local La Voz del Progreso Escriví uns Anales de la historia de Tortosa desde su fundación hasta nuestros días 1867

Fundador de la Papelera Española, fou el creador de diverses revistes, de l’Editorial Calpe i dels diaris El Sol 1916 i La Voz També creà l’institut Ibis 1919, del qual fou president el 1944

Caputxí, fou el primer titular d’una càtedra creada a Palma per a l’ensenyament de les doctrines lullianes, inaugurada amb el seu sermó La voz de la divina sabiduría 1759, imprès posteriorment Escriví obres de devoció i poesies

El 1836 anà a Nova York i posteriorment a Mèxic i l’Havana, on des de La Constancia i La Voz de Cuba sostingué una postura antiseparatista i conservadora Pòstumament aparegué el recull d’articles La masonería pintada por sí misma 1883

Ingressà a l’Escola Pia el 1860 i professà a Sabadell el 28 de desembre de 1862 Cursà els estudis eclesiàstics entre Moià i Barcelona S'inicià en l’ensenyament com a professor de llatí, retòrica i història en el collegi de Mataró, on s’encarregà, a més, de l’internat Fou destinat després a Igualada 1879-1885, i esdevingué rector de Puigcerdà 1885-1894 i primer rector del collegi de Valls 1894-1897 la intenció del municipi era que els escolapis hi impartissin sobretot el batxillerat, però acabaren fent-hi també la primària Durant el rectorat del pare Marian al collegi de Valls,…

Formà part de la redacció de La Voz de Valencia i collaborà amb articles i poemes, en català i castellà, en la premsa valenciana Escriví el sainet Cento i Tomasa 1901 i nombrosos llibrets de falla Fou secretari de Lo Rat Penat i bibliòfil