Resultats de la cerca

Tots, en conjunt, reben el nom de peixos sense sang Són peixos delicats i transparents, amb el cos de secció ovalada, el cap aixafat dorsalment, els ulls grossos, l’obertura bucal obliqua, les dents molt petites, les aletes pectorals relativament grosses i situades molt altes als costats, i dues aletes dorsals i amb una línia argentada i una altra de negra als costats Ahepsetus fa uns 15 cm, i Aboyeri uns 10 Habiten a la superfície de les aigües, vora el litoral, on formen grans bancs força estàtics Es nodreixen de plàncton Són comuns a les costes dels Països Catalans, on són objecte d’una…

S'alimenta de zooplàncton i mena una vida nectònica fa moles importants prop del litoral Té un valor comercial elevat, bé que la seva pesca és molt controvertida perquè sol comportar la destrucció de fases juvenils d’altres espècies pelàgiques

Aconseguiren una bona popularitat els Judicis de l’any , que escrivia Conrad Roure

De mida molt petita, són confosos sovint amb el xanguet   Hi destaca el joell ver o jaclet o xasclet   Aboyeri , la cabeçuda i el moixonet

Fa uns 12 cm, és molt semblant al xanguet, però amb la línia lateral argentada sense punts negres Forma bancs vora la superfície, estables durant tot l’any Són planctònics i comuns als Països Catalans, on hom els pesca abundosament

Tenen les dents febles i els ulls grossos Presenten dues aletes dorsals Als flancs tenen una franja platejada característica i les escates, grosses, són puntejades de negre Viuen en moles, a la zona costanera de les mars càlides o temperades i penetren a vegades a les llacunes salabroses i fins als rius una de les espècies Atherina rissoi viu sempre en aigües dolces Pertanyen a aquest grup el moixonet, el xanguet i el xasclet

Excellí en la reproducció de dibuixos a llapis d’Eusebi Planas i Tomàs Padró Féu treballs litogràfics molt notables per al setmanari “La Madeja Política” Estudià a París 1863 amb Guillot, inventor del gravat fotomecànic, i introduí aquest nou procediment l’any 1864 als almanacs “El Tiburón” i “Lo Xanguet” Treballà per a “La Campana de Gràcia” i per a moltes obres de l’editorial Montaner i Simon, com La Divina Comedia, La historia natural i La vida de la Virgen Fou l’iniciador d’una notable dinastia de litògrafs

Antic dependent de la casa Tasso, el 1855 adquirí la Llibreria Espanyola, des d’on projectà setmanaris i colleccions populars, que tingueren una gran irradiació Edità els Singlots poètics de Pitarra, i obres d’Almirall, Robert, Roure, Llanas, etc Fou el creador dels periòdics El Cañón Rayado , El Tiburón , Lo Xanguet , Un Tros de Paper , Lo Noy de la Mare , La Rambla  i altres, i assolí uns grans èxits amb La Campana de Gràcia  i L’Esquella de la Torratxa D’idees republicanes, prengué part en la Revolució de Setembre, del 1868, i fou membre de la Junta Revolucionària de…

Al taller de Claudi Lorenzale fou condeixeble i amic de Marià Fortuny, que li descobrí els dibuixos de Gavarni Aquest influí sempre en la seva obra d’illustració, realitzada en revistes com La Flaca —amb el pseudònim de A°W° —, Un Tros de Paper , Lo Noy de la Mare , El Tiburón , Lo Xanguet , La Campana de Gràcia , El Cañón Krupp , La Llumanera de Nova York i altres El 1868 assistí a la festa dels felibres a Provença i publicà dibuixos dels actes a La Ilustración Española y Americana També reproduïren caricatures polítiques seves Monde Illustré , The Graphic i Der Illustrierte…

Deixeble de Ramon Martí i Alsina, estudià també a Roma, on pintà olis com Zitto, Silenzio, Che passa la ronda 1869, Museu d’Art Modern de Barcelona Illustrà les primeres edicions dels Singlots poètics de Pitarra, amb el pseudònim Nyapus , i els calendaris El Tiburón i Lo Xanguet publicà també moltes caricatures polítiques a La Campana de Gràcia i a L’Esquella de la Torratxa La seva gran capacitat per a captar del natural la utilitzà com a cronista gràfic de guerra a les lluites carlines 1872-76 Durant la guerra russoturca fou agregat de premsa al bàndol del Gran Duc Nicolau com…