Resultats de la cerca

Format a l’Académie Julian de París 1882, començà a exposar el 1885, i collaborà amb xilografies i articles a diverses revistes S'integrà al grup dels nabís 1893 Artista intellectual, inquiet i molt autoexigent, el seu realisme, pàllid i intimista, és mancat de força com a pintor Molt més interès tenen els seus gravats especialment les xilografies retrats, illustracions literàries i escenes populars i de carrer, d’un cert primitivisme conscient, amb una atmosfera ben aconseguida, malgrat l’economia dels mitjans emprats Intimités , 1897-98

Deixeble de Francesc Brangulí i Royo Féu nombroses xilografies i retrats i collaborà en El Noticiero Universal , Bibliofilia , etc Fou professor de gravat al boix a l’Institut Català de les Arts del Llibre Hom el considera un dels millors gravadors del seu temps

Fill de Francesc Hernández i Sanz Cursà estudis de medicina i sobresortí com a dibuixant anatòmic Fou notable la seva obra de dibuixant publicitari i dissenyador de bijuteria Publicà colleccions de xilografies de temes menorquins Com a pintor evolucionà cap a un estil no formalista Fou membre del Grup Menorca

Es formà a l’acadèmia de Düsseldorf El 1840 féu el projecte per a la decoració de la Sala de la Coronació del Palau Comunal d’Aquisgrà, gran cicle de frescs sobre Carlemany, que acabà IKehren Gran dibuixant, el 1849 publicà una sèrie de xilografies Dansa dels morts seguint la tradició de Dürer

Excellí en les xilografies Autor d’uns tres-cents exlibris i de llibres de bibliòfil, com el Llibre de la Mare de Déu de Montserrat 1962, Els set pecats capitals 1963, Històries de les bruixes d’Altafulla 1971 i Ninots i rodolins 1972 Fou mestre de pedagogia artística i creador de les escoles de gravat Xiloforum, d’Altafulla, i la Torre de l’Encenall, de Torredembarra

Iniciat dins les tradicions cortesanes dels estils kano i tosa , fou, després de la seva arribada a Edo, un dels principals creadors de l’estil burgès i ciutadà ukiyo-e ~1660 Pintà especialment temes amorosos en xilografies, estampes i illustracions per a llibres amb un llenguatge personal, on predominen la línia flexible, la clímax eròtica i la netedat compositiva La seva època millor és el decenni del 1680 El seu estil tingué continuïtat fins al s XVIII

Fou l’introductor de la tipografia a Augsburg, amb les Meditationes de vita Christi , de sant Bonaventura 1468, obra que fou seguida per nombroses edicions de texts llatins o d’autors alemanys, amb unes excellents xilografies El seu germà, Johann Zainer Reutlingen — Ulm d 1527, fou, a partir del 1473, el primer impressor a Ulm Entre les seves obres, també illustrades, figura la traducció alemanya del Decameró 1473 i el De claris mulieribus 1493, de Boccaccio

Sacerdot 1943, des de jove residí a Menorca, on ocupà els càrrecs d’arxiver diocesà i de professor al seminari de Ciutadella Collaborà en les revistes Monte Toro i Serra d’Or i en el diari Menorca Autor de nombroses poesies i obres en prosa, la majoria inèdites, publicà novelles breus d’ambient històric menorquí Xilografies menorquines 1965, Un campaner 1965 i El rellotge de caixa 1967, i el llibre de narracions curtes de divulgació històrica Estampes mallorquines del segle XVII 1975

S’installà a Vilanova i la Geltrú el 1918 Rebé formació de magisteri i belles arts a Barcelona i exercí de professor a l’Hospitalet de Llobregat S’especialitzà en l’edició de goigs, dels quals en publicà 1256 entre el 1947 i el 1985 Fou l’autor de la illustració amb xilografies i dibuixos, la lletra i algunes músiques de molts d’aquests goigs Fou autor també de llibres, com ara Les belles estampes xilogràfiques catalanes 5 volums, 1971 o L’ermita de Bellvitge i els seus goigs 1972

La seva producció pictòrica enclou tres taules, amb les basíliques de Sant Pere 1501, Sant Joan del Laterà 1502 i la Santa Creu de Jerusalem Museu d’Augsburg, 1504, els retaules del Rosari Museu d’Augsburg, 1507, de Sant Joan Evangelista 1518 i de la Santa Creu 1519 aquests dos, a la pinacoteca de Munic Com a gravador destaquen els treballs per a l’emperador Maximilià entre altres, les 92 planxes de la genealogia de l’emperador 1509-12, les illustracions per a les novelles historicoallegòriques de Maximilià i diverses xilografies del seu Llibre d’Hores Hans Burgkmair és, amb…