Resultats de la cerca

Començà a treballar dins el teatre d’afeccionats, i ingressà com a professional a la companyia de Josep Santpere, amb qui interpretà diversos vodevils, com Les píndoles d’Hèrcules , que obtingué un gran èxit Atreta per un teatre més ambiciós, estrenà Andrònica 1910 i La reina jove 1911, d’Àngel Guimerà, que representaren la seva consagració definitiva Dedicada també al cinema, entre 1909 i 1915 intervingué en una sèrie de films a Barcelona El 1914 passà a Madrid, on es convertí en la primera figura del teatre castellà, en el qual imposà autors que venien a combatre el teatre postbenaventí,…

Cosí de Margarida Xirgu Debutà com a actor al Teatre de les Arts, de Barcelona 1904 Dirigí els quadres escènics L’Artesà 1916-17, el del Casal Català de Gràcia 1917-21, el de l’Ateneu de Sant Gervasi 1921-22 i el Mossèn Cinto 1922-23 a tots féu representar obres d’autors catalans

Treballà en la majoria de teatres de Barcelona i en les companyies d’Enric Borràs, Margarida Xirgu, Josep Santpere, etc, i assolí una gran popularitat Conreà, també, la poesia

Debutà el 1905, al Teatre Principal de Barcelona Formà part de la companyia d’Eduard Giménez ~1909-11, i més tard en formà una amb Margarida Xirgu Amb ella estrenà 1911 La reina jove , de Guimerà Posteriorment treballà als teatres Novetats i Espanyol, i actuà alguns cops en vodevils

Formà part de les companyies d’Enric Guitart i Margarida Xirgu Prolífic autor de teatre de consum, es féu conèixer amb Soltera, casada i viuda 1909, i escriví, entre d’altres obres, La festa del carrer 1918, La vida no és nostra 1925, Tres milions busquen hereu 1932, Les indecises 1934, etc És autor també d’una novella, L’ombra de Maria Clara 1924 Signava sempre com a Enric Lluelles

S’establí a Barcelona el 1899 i creà l’Arxiu Cuyàs, de geografia, art i etnologia dels Països Catalans, destruït parcialment el 1938 i continuat més tard pels seus fills Enric i Narcís, fotògrafs i editors de postals Com a cineasta, treballà per a Iris Films, en collaboració amb Margarida Xirgu, Jaume Borràs, Enric Giménez i altres, en la direcció i en la fotografia de films com Amor heroico 1910, La esclusa 1910 i Violant 1910

Formà part de les companyies de María Guerrero —a deu anys—, Catalina Bárcena, Ernesto Vilches i Margarida Xirgu Formà companyia pròpia amb Antonio Vico 1932, amb qui es casà el 1933 Membre del Teatre Nacional de Barcelona 1968 Excellí en papers d’alta comèdia en castellà En català féu Senyora àvia vol marit 1962, de Pous i Pagès, i Una altra Fedra, si us plau , de Salvador Espriu 1978 Obtingué dues vegades el Premio Nacional de Interpretación 1959 i 1971

Fill de Rafael Closas i Cendra A Buenos Aires 1937, estudià i treballà amb Margarida Xirgu Tornà a Espanya en iniciar-se els anys cinquanta i es dedicà sobretot al teatre comercial en castellà Actuà també en francès i en català Visquem un somni , de Sacha Guitry, traduïda per Joan Oliver, 1970 Entre els nombrosos films que interpretà, cal remarcar Muerte de un ciclista 1955, de Juan Antonio Bardem, Distrito V 1957, de Juli Coll, La gran familia 1962, de FPalacios i Últimas tardes con Teresa 1984, de GHerralde El 1990 protagonitzà la sèrie de TV3 Sóc com sóc

El 1915 es féu càrrec de la productora Barcinógrafo i produí L’amor fa justícia Dirigí Margarida Xirgu a Nocturn de Chopin 1915, Ànimes torturades, La reina jove —basada en l’obra de Guimerà, que assistí a l’estrena— i El bes de la mort El 1917 féu els films en episodis Vindicator , dins la línia del Fantomas de Feuillade Dirigí el doblatge del primer film doblat en català, el vodevil francès Draps i ferro vell 1932 Publicà, amb Surinyach i Senties i Santiago Gras, la revista Festa 1913-15 i fou director del setmanari La Dona Catalana 1925-34 El 1939 s’exilià a Mèxic

Amb el seu marit, Domènec Vilarrasa, formà companyia i actuà per tot Catalunya Obtingué un gran èxit amb La dama enamorada , de Puig i Ferreter 1964, La Pepa maca 1959 i Princesa de Barcelona 1960, de CA Màntua Posteriorment ha interpretat, entre d’altres, L’hort dels cirerers 1991, de Čekhov,  Revisió anual mai no és tard 2000 de M Cornet,  El maniquí 2005 de M Rodoreda i El jardí abandonat 2007 de S Rusiñol Ha treballat en més de 100 obres de teatre i ha rebut nombrosos premis com la creu de Sant Jordi 1996, el premi Margarita Xirgu 1986 i la medalla centenària de la Generalitat