Resultats de la cerca
Es mostren 114 resultats
xocolata
Primer pla d’un bodegó de xocolates
© Fototeca.cat - G. Serra
Alimentació
Producte alimentari obtingut barrejant íntimament quantitats variables de pasta de cacau o cacau refinat en pols i sucre finament polvoritzat —s’hi pot afegir mantega de cacau—; el conjunt pren un aspecte sòlid, homogeni i compacte.
Hi és permesa la incorporació d’aromatitzants canyella, vainilla, etc i lecitina Els ingredients són mesclats i amassats en calent, refinats fent-los passar per cilindres que redueixen les dimensions de les partícules, emmotllats en forma de rajola, pastilla, figures, etc i refredats d’una manera controlada, per tal d’evitar una distribució irregular dels components eflorescències blanques de greix a la superfície Entre la gran varietat de menes de xocolata, cal destacar la xocolata amargant que és feta fonamentalment amb pasta procedent de la mòlta de cacau torrat i…
rajola de xocolata
Rajola de xocolata
© Fototeca.cat - J. Folch
Alimentació
Peça de xocolata, de forma anàloga a la d’una rajola, generalment amb unes ranures que permeten de dividir-la en petits rectangles anomenats preses.
xocolata desfeta
Xocolata desfeta
© MPG
Alimentació
Beguda feta amb xocolata deixatada cuita amb aigua o llet i consumida en esmorzars, berenars, etc.
presa de xocolata
Tres preses de xocolata
Cadascuna de les porcions rectangulars en què es divideix una rajola de xocolata.
Museu de la Xocolata
Vista interior del Museu de la Xocolata (Barcelona)
© Museu de la Xocolata
Museu
Museu inaugurat l’any 2000 a Barcelona i situat a la planta baixa de convent de Sant Agustí, que mostra la història de la xocolata des dels seus orígens a l’Amèrica del Sud fins a l’actualitat.
El gremi provincial de pastisseria i confiteria n'ha creat l’equipament per mitjà d’una fundació privada S'hi poden veure tota mena d’objectes relacionats amb la fabricació i el consum de la xocolata, així com documents que en testimonien la història
ou
Ous de xocolata
© Fototeca.cat
Nom donat a diferents objectes que tenen una forma semblant a la d’un ou de gallina.
bombó
Pastisseria
Dolç petit, de formes molt diverses, de xocolata, a vegades farcit de fruita seca o confitada, de fondant, de licors, de caramel, etc.
La seva elaboració, inicialment artesanal, sol ésser actualment molt automatitzada Hom treballa mecànicament de primer la xocolata fosa entre 40 i 50°C o una barreja de xocolata fosa i de xarop de sucre aromatitzat, i efectua després el farciment, si és el cas
pastís
Pastís de xocolata amb corona de nata
© Fototeca.cat
Pastisseria
Qualsevol producte fet a base de massa de farina, mantega i sucre, aromatitzada i cuita al forn.
Les formes, les dimensions i els ingredients addicionals dels pastissos són molt diversos, i hom els guarneix o els farceix amb crema, fruita, etc Les pólvores per a productes de pastisseria són barreges de diversos ingredients, especialment de farines, fècules, ous, llet i derivats, fruita seca, sucs de fruita concentrats, vainilla, cacau i derivats, canyella, extractes de cafè, espècies, aromes, sucre, sal, greixos, llevats naturals o gasificadors i additius colorants, texturitzadors i àcids orgànics Llur valor nutritiu és energètic, especialment si són rics en greixos Són poc digeribles, a…
mona
Mona de Pasqua
© Sugar Rain
Etnologia
Coca o pastís de diferents formes, generalment guarnit d’un o més ous durs, amb closca sovint pintada, o bé d’ous de xocolata encallats dins la pasta de farina i adornat a vegades amb algunes galindaines populars, que hom menja per la festa de Pasqua Florida; també és anomenada mona de Pasqua.
En determinades regions el pastís té forma d’algun objecte o animal, i hom ha utilitzat modernament la xocolata i el crocant com a guarniment Les figures de xocolata, de temàtica molt diversa, han substituït en molts casos la tradicional coca d’ous Mona de Pasqua © CIC - Moià És un obsequi que els padrins i en algunes comarques els avis o els pares fan a llurs fillols o bé nets o fills, en tot el Principat de Catalunya i el País Valencià Les famílies o colles de fadrins i fadrines anaven a menjar-se la mona al camp o a la platja a la ciutat de València, el lloc…