Resultats de la cerca

Fill d’un pare gendarme, rigorós i sever, i d’una mare cuinera Adolescent durant l’Alemanya nazi, el seu pare l’apuntà a les Joventuts Hitlerianes en contra de la seva voluntat i, tan bon punt pogué, les abandonà i feu estudis eclesiàstics El 1951 fou ordenat de prevere Des del 1946 fins al 1953 feu estudis de filosofia i de teologia a la Universitat de Munic, on es doctorà el 1953 Durant els anys 1959 i 1977 exercí de professor de dogmàtica L’any 1962 participà en el concili II del Vaticà  com a conseller de l’arquebisbe de Colònia Fruit d’aquesta participació, fundà la revista Concilium ,…

Religiós camaldulenc, fou creat cardenal 1826 i prefecte de Propaganda Fide Elegit papa, reprimí amb l’ajut d’Àustria la revolta contra el poder pontifici iniciada a Bolonya Tingué un govern accidentat per la ruptura de relacions diplomàtiques amb Espanya i Portugal 1835-40 i amb Prússia i Rússia pels matrimonis mixts i la persecució tsarista contra els catòlics rutens Condemnà Lamennais 1832 i GHermes 1835

Marca l’inici del retorn a l’antiguitat que portà al neoclassicisme L’influïren granment les descobertes de Pompeia i Herculà, però ací les formes clàssiques foren adaptades d’una manera vital, és a dir, no solament com a freda decoració, sinó amb un intent de donar-los un funcionalisme Estil més aviat burgès que cortesà, té en els mobles i tota la decoració un predomini de la línia recta i una recerca de la comoditat, aquesta última especialment per influència anglesa Els mobles són generalment de caoba, llisos o decorats amb bronzes En la darrera etapa el retorn a l’antiguitat es manifesta…

Fill del delfí Lluís, succeí el seu avi Lluís XV Es casà amb Maria Antonieta, filla de l’emperadriu Maria Teresa d’Àustria Durant els primers anys de regnat sorgiren certes esperances en els medis progressius del país, per les mesures de tipus humanitari a què el rei féu costat i per l’esperit de reforma dels seus ministres Turgot, Necker, que foren frustrades per la resistència dels privilegiats i la indecisió del monarca En esclatar la Revolució, la seva resistència passiva li féu perdre popularitat, tot i jurar la constitució 1790 Decidit a no prestar suport a l’ordre revolucionari i…

Fill del príncep Gustau Adolf mort el 1947 i de Sibilla de Saxònia-Coburg-Ghota, el 1973 succeí el seu avi Gustau VI Adolf Proclamat príncep hereu 1950, l’any 1976 es casà amb Sílvia Sommerlath, filla d’un empresari alemany de Munic El matrimoni ha tingut tres fills Victòria —princesa hereva—, Carles Felip i Magdalena

Fou mestre de fortificacions de Palma Mallorca, on construí les muralles del s XVI i la sòbria casa del Marquès de la Torre —no bastida fins el 1696— És identificable amb el Martín de Gaínza autor de l’Hospital de la Sangre de Sevilla 1546, amb façana plateresca

Religiós, mestre en teologia, és autor del tractat Baculus clericalis, obra molt profitosa per a confessar, més encara per a bé confessar-se , seguida d’un tractat per a ben morir València, 1524, que fou reimpresa repetidament a València, Barcelona i Saragossa durant el segle XVI, en català, llatí i castellà

Actiu a Terol durant la primera meitat del segle XVI És conegut amb el nom de mestre d’Alcoraz, perquè l’única obra que es conserva és el Retaule de Sant Jordi de l’església de la Merced a Terol 1525, on és representada la batalla d’Alcoraz El conjunt, de trets renaixentistes, té reminiscències gòtiques

Probablement originari del Principat La versió castellana de la seva obra, Lunario o repertorio de los tiempos fou publicada a València el 1553 i reeditada a Saragossa, Alcalà, Sevilla i Toledo durant el s XVI La versió catalana, Llunari o repertori dels temps , aparegué a Barcelona el 1557 i hi fou reeditada i augmentada diverses vegades fins a mitjan segle XVII El catedràtic de la Universitat de Barcelona Antic Roca la incorporà al seu propi Llunari Barcelona 1568

Es formà a París sota el mestratge de Denis Lambin Obtingué la segona càtedra d’oratòria de la Universitat de València 1565-72 i contribuí a l’apogeu filològic d’aquest centre al segle XVI Coincidí en les càtedres de llatinitat amb humanistes com Joan Baptista Pineda i J Lorenzo Palmireno, i tingué com a deixeble Gaspar Guerau de Montmajor Escriví una refutació a la retòrica de Pierre de la Ramée i publicà unes Institutiones oratoriae 1566