Resultats de la cerca

Aconseguí la medalla d’or als Jocs Olímpics de Barcelona del 1992 en la categoria 470 juntament amb la canària Patricia Guerra, i també als Jocs Olímpics d’Atlanta del 1996 amb la catalana Begoña Via Dufresne El 1994 fou escollida com a millor regatista del món per la International Yachting Racing Union IYRU Ha obtingut el primer lloc en els campionats del món de Cadis 1992, La Rochelle 1994, Toronto 1995 i Porto Alegre 1996 Membre del Parlament Europeu des del 1999, és vicepresidenta de la Comissió de Cultura i Esport

Vinculada al Club Nàutic el Masnou, fou campiona d’Espanya juvenil en la classe europa 1988 En categoria absoluta destacà en 470, classe en què assolí tres Campionats d’Espanya 1993, 1994, 1995, tres Campionats del Món 1994, 1995, 1996, un d’Europa 1995 i la medalla d’or als Jocs Olímpics d’Atlanta 1996, amb Teresa Zabell El 1997 abandonà l’alta competició Té la medalla de plata del Reial Orde del Mèrit Esportiu i el premi Reina Sofia de l’esport 1996

Obtingué la medalla d’or als Jocs Olímpics de Barcelona, a la classe finn El 1991 fou subcampió d’Europa, i també el primer classificat a la Christmas Race Aconseguí la medalla d’or a la regata preolímpica de Barcelona Als Jocs Olímpics de Seül del 1988 fou l’entrenador de José Luis Doreste, que aconseguí l’única medalla d’or de vela

Començà a navegar el 1970 en classe optimist Es traslladà a Barcelona, on desenvolupà la major part de la seva activitat com a regatista En classe finn guanyà la medalla d’or als Jocs Olímpics de Seül 1988, al Campionat del Món 1987 i al Campionat d’Europa 1988 En classe star aconseguí dues medalles d’or al Campionat del Món 1982, 1983 i una altra al Campionat d’Europa 1982 Participà en cinc Jocs Olímpics Mont-real 1976, Moscou 1980, Los Angeles 1984, Seül 1988 i Atlanta 1996 Aconseguí un diploma olímpic a Los Angeles i Atlanta A partir del 1996 navegà en classe creuer i assolí…

Fou medalla d’or als Jocs Olímpics de Barcelona el 1992, en la classe 470, juntament amb F Sánchez Luna Fou també el segon classificat en el campionat del món de la mateixa classe els anys 1989 i 1990, i campió del món el 1992

Gràcies a la tradició familiar la seva germana Begoña també fou medallista olímpica, començà a practicar la vela a les installacions del CN Masnou Fou campiona d’Espanya de la classe Optimist el 1987, i en la classe Europa 1990, 1991, 1993, 1994 i d’Europa 1995 Als Jocs Olímpics de Barcelona 1992, amb només 19 anys, fou medalla d'argent de la classe Europa i guanyà la medalla de bronze en el Mundial 1995 Passà a la classe 470 amb la seva companya de club Sandra Azón, i foren campiones d’Espanya 1997, 1999, 2003, 2006, campiones 2003 i subcampiones d'Europa 2002, medalles de bronze en el…

El 1998 fou nomenada Navegant de l’Any de la Gran Bretanya El 2001 fou segona en la Vendée Globe, una regata al voltant del món sense assistències ni escales El 2003 un accident l’obligà a abandonar la competició pel rècord del món El 2004, a bord del B&Q/Castorama, un trimarà un vaixell de tres cascs de 23 metres d’eslora adaptat a les seves condicions físiques establí un rècord en la travessa de l’Atlàntic i el 28 de novembre de 2004 inicià un nou intent de volta al món en solitari, que completa amb èxit el 7 de gener de 2005, amb una nova marca mundial 71 dies, 14 hores, 18 minuts i 33…

Situat al pla de la Font, al nord del coll de Fogueruix, a 2015 m d’altitud, dins la zona perifèrica del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici És propietat del parc nacional, guardat, i té capacitat per a vint-i-tres persones Forma part de la ruta Carros de Foc, que uneix els refugis del parc nacional, i és base per a travesses i ascensions als cims de Roca Blanca 2691 m, Pinetó 2646 m i Tèsol 2700 m, entre d’altres

Situat a la capçalera de la vall de l’Ingla, dins del Parc Natural del Cadí-Moixeró, a 1610 m d’altitud Refugi guardat amb una capacitat de vint-i-dues places És punt de pas del GR-107, conegut com Camí dels Bons Homes, i de la travessa Cavalls del Vent, que enllaça els refugis del parc natural També és base d’ascensions al Comabona 2554 m i a la serra del Moixeró